Abans de començar, vull deixar ben clar que totes les referències que a continuació exposo, fan referència als bous de plaça. En cap moment vull referir-me al bou cap-llaçat, embolat o d'altres.

Dit això.

Vull des d'aquest escrit, fer una petita reflexió envers a la possible prohibició de la festa dels bous a les Terres de l'Ebre.

Mostrar abans que algú pugi treure'n conclusions errònies, el meu desacord i rotunda negativa a qualsevol tipus de maltractament i violència, no tan sols en el mon animal sinó també pel que fa al ésser humà.

Dit això, volia expressar-vos la meua preocupació envers a la paraula prohibició i les connotacions que aquesta paraula, provoca en si mateixa.

Des de fa molts anys, pràcticament des de que tinc us de raó, he estat molt vinculat per raons familiars a les Terres de l'Ebre. He pogut viure des de ben petit totes les festes majors, no tan sols les del meu poble, sinó les de pobles veïns.

Pels que no ho coneixeu, dir-vos, que la festa dels bous, sempre ha sigut la part principal de les festes, el centre de totes les activitats, el punt de trobada del veïnat, amics, colles, dels que per diverses raons, han tingut que marxar del poble i ara per uns dies, es retroben amb los seus.

Des de les sis de la tarda i fins ben entrada la nit, la plaça es el punt de reunió, pot ser amb l'excusa dels bous i un bon berenar, tot el poble es manté unit, tothom participa, tothom gaudeix del moment. Pot ser i dic pot ser, el menys important es el bou en si mateix...

Molt ha canviat tot, afortunadament, des d'aquelles places que recordo de petit, on efectivament, el bou, patia constants abusos i maltractes per part d'alguns assistents. Recordo llargs bastons amb algun que altre clau punxent a la punta, per si el bou es negava a participar. Recordo cops, puntades, petards i fins i tot fuetades constants pel sol fet de divertir-se.

Com deia i afortunadament, tot ha canviat molt i m'atreveixo a fer aquest comentari, perquè ho he vist, ho he viscut i crec que es la millor forma de poder opinar. Difícilment podem opinar de qüestions que desconeixem i crec que en part, això es el que està passant.

Jo he pogut veure amb els meus propis ulls com la gent escridassa a algun des celebrat (sempre ni ha) que intenta colpejar o fer mal al bou. La gent es conscient del que es juga, volen que la festa continuí i per fi han pres consciencia que no es pot maltractar a l'animal.

Si parlem de drets del animal, de danys psicològics, de la no voluntarietat de participació del bou, dels seus drets, etc. etc. etc. Podríem o no estar-ne d'acord, però en qualsevol cas, cal fer-ne un anàlisi mes profund que el fet de prohibir per prohibir. Si intentem equiparar els nostres drets com a membres (humans) del mon animal, us ben puc assegurar que nosaltres, la raça humana, en tenim molts menys.

A aquests bous per posar un petit exemple, se'ls demana un esforç, una participació, durant aproximadament dos mesos al any, que es mes o menys el període que duren les festes majors a les comarques. La resta del any, us puc assegurar i perquè ho he vist, viuen a les pastures, al aire lliure i sense mes feina a fer que veure com passa el dia. Si aneu al Delta, podreu veure'ls sovint tombats al sol, pasturant a la carretera que va cap a les platges, o per la Terra Alta, o mes amunt de Fredes.

No vull entrar a qüestionar o posar en dubte si durant aquest dos mesos pateix o no danys psicològics, però físics, puc assegurar-vos que no, tret d'alguna possible lesió equiparable també a qualsevol lesió de qualsevol esport del nostre mon animal humà.

No penseu que està en el meu ànim defensar-ho, però crec que abans de parlar de prohibició cal estar-ne ben informat. Rés te a veure, les festes dels bous a les Terres de l'Ebre amb les “corridas” amb tortura i mort del animal, podeu veure-ho a http://www.elformiguer.org/mon_animal/elformiguer_monanimal.htm això si cal prohibir-ho i finalment ho hem aconseguit a Catalunya, si la gent del PP o el constitucional no aconsegueixen tombar-ho, i si es així, seguirem amb la lluita.

Si trèiem les coses de context i anem per la via de prohibir-ho tot, la llista se'ns faria interminable. Si lluitem tots plegats pels drets del mon animal, estem lluitant pels drets de tots els que habitem aquest planeta i per tant tenim que incloure'ns a nosaltres com animals que som. Es a dir, si nosaltres mitjançant el treball i en molts de casos, sacrifici, ens guanyem el dret a viure i cohabitar aquest planeta i alhora no ens declarem com a sers superiors, voldria dir això que els nostres drets i obligacions no han de ser ni inferiors ni superiors a la resta d'animals que comparteixen el planeta ?.

Alguns exemples per entendre el que estic dient: Tindríem que prohibir:

· Qualsevol tipus de mascota a les llars. Cap mascota està en el seu medi natural i ningú (crec fins el moment) pot saber si realment un gos, gat, canari, periquito, tortuga i tants d'altres, es feliç i no te danys psicològics amb la vida que porta.

· La utilització de cavalls, ja sigui per curses, passejos o qualsevol altre tipus d'activitat.

· La cetreria o utilització domesticada d'aus per la caça o entreteniment personal.

· Els parcs zoològics.

· El circ amb utilització d'animals.

· Les perruqueries canines. Segur que causen un estrès al animal mentre dura la sessió.

· Els gossos que fa servir la policia o els bombers.

· Les granges de cria d'animals pel consum humà. (que menjarem ?).

· La utilització de gossos pastors i concursos.

· Les curses de trineus.

· La caça i la pesca.

· La llet de vaca i el fet de mantenir-les en una constant situació de maternitat per poder-nos prendre el cafè amb llet pels matins.

La llista de prohibicions es faria interminable.

No tenim que oblidar que hi ha quelcom important que ens diferència de la resta d'animals i es que tot i que sovint tenim raons mes que suficients per posar-ho en dubte, tenim la capacitat de raonar, de viure en societat, de comunicar-nos, de pensar, d'anar molt mes lluny de la simple actuació per instint.

Durant tota la nostra història, el ser humà i des de que raona, ha utilitzat els animals per el seu us, n'ha sabut treure'n profit i han estat molts els moments històrics en que gràcies a la participació dels animals, la raça humana ha estat capaç d'evolucionar.

Els bous a les Terres de l'Ebre son un petit exemple d'aquesta relació. La festa dels bous i gràcies a la participació d'aquest animal, s'ha convertit des dels temps dels nostres avantpassats en un fet social i de unió entre els pobles. Un fet cultural molt important que des de el muntatge de la plaça, passant per les tardes de tertúlia, los berenars, los sopars i acabant amb el desmuntatge, ha estat un dels fets bàsics i culturals mes significatius d'aquestes terres.

Recordo des de petit com esperàvem amb ànsia, la tarda dels bous, sota un sol de justícia, esperant lo berenar i tallant aquelles síndries enormes. Allà estàvem tots, tot lo poble, amics, avis, nets, companys, lo valent aprenent de “torero” que de tant en tant deixava sentir un ai ¡ per tota la plaça, els joves i no tant joves que amb una part de valentia i no menys part de por, baixàvem del carro per corre davant lo bou, la vaqueta confitera pels mes menuts, i amics, molts amics. Eren uns moments on tothom oblidava lo camp, les terres, les collites i on es generava un esdeveniment social difícilment possible sense la presència del bou.

Pels que no ho heu viscut i no ho viviu, us serà difícil d'entendre. Els que no teniu arrels d'aquelles terres i tan sols sabeu el que llegiu o veieu a les noticies, teniu un desconeixement tan gran del tema que pràcticament no disposeu d'arguments i base suficient per a poder opinar.

Per poder opinar, cal coneixement. No cal que us digui, que jo soc un gran defensor dels drets animals, que mai, repeteixo, mai se'm passaria pel cap escriure un article com aquest, sabent que l'animal sofreix algun tipus de maltractament i si hi alguna festa o algun poble on això sigui així, no dubteu que des d'aquí ho denunciarem sense descans.

Perquè disposeu de mes dades, una tarda de plaça pot durar des de les sis o set de la tarda, fins que es fosc, les nou, deu de la nit, es a dir unes tres hores. Normalment hi ha sis o vuit animals, entre bous,i vaquetes. Cada bou corre per la plaça durant quinze o vint minuts, be, això quan vol corre.

Voleu dir que no es mes gran el patiment d'un cavall durant una excursió al estiu de tres hores ? I mes tenint en comte que ha passat la resta del dia dins d'una quadra o box de deu metros quadrats.

Repeteixo. Als bous de plaça i a la majoria de pobles, ja no se'ls punxa amb claus, ja no se'ls pega, el mateix poble te cura que això sigui així, son conscients que estan al punt de mira i actuen en conseqüència.

Tenim que entendre com us he explicat abans, el fet cultural que des de temps dels nostres avantpassats aquesta festa ha representat.

No vull des de aquest escrit defensar o condemnar aquesta festa, tan sols pretenc aportar informació i un punt de vista diferent que us pugi ajudar a treure les vostres pròpies conclusions.

Salut a tots

El Formiguer