-
-
-
 L'aigua,
un be molt escàs
- Què podem fer per
estalviar aigua?
- Dutxar-nos en comptes de
banyar-nos, així gastarem cinc vegades menys quantitat d'aigua.
- Tancar l'aixeta de la
dutxa mentre ens ensabonem.
- Tancar l'aixeta quan ens
rentem les dents o ens afaitem: s'estalvien 14 litres.
- Rentar els plats a la
pica amb el tap posat i amb l'aixeta tancada.
- Posar un dosificador o
una ampolla plena a la cisterna del wàter: s'estalvien 10 litres per
descàrrega.
- Revisar les aixetes que
degoten i les cisternes que no tanquen bé.
- No engegar la rentadora
o el rentaplats fins que no estiguin ben plens: s'estalvien 30 litres d'aigua
cada vegada.
- No obrir al màxim les
aixetes. Exigir una bona gestió
de l'aigua a les autoritats de la nostra població o comunitat.
- Donar suport a les
campanyes a favor de la reducció del consum d'aigua.
-
Reduir la emissió de gassos, es cosa de tots.
- Obtenir l'electricitat per
mitjà de recursos poc contaminants per a l'aire, com són les ones, les
marees, el vent i el sol.
- Redduir la combustió de
combustibles. Utilitzar el transport
públic i reduir al màxim l'ús del vehicle particular.
Establir l'obligatorietat
per a tots els vehicles de fer servir benzina sense plom i catalitzador.
- Fer els desplaçaments curts
caminant o utilitzant la bicicleta.
- Utilitzar l'energia solar a
les cases i als llocs de treball per escalfar els edificis i proveir-los
d'aigua calenta.
- Controlar les emissions de
gasos contaminants a les indústries.
- Reciclar les deixalles en
lloc d'incinerar-les.
- Estalviar energia. Cal
tancar el llums i la calefacció si no són necessaris.
- Reciclar i reutilitzar tot
allò que es pugui, perquè la fabricació genera contaminació.
- Exigir als governs lleis
que facin reduir l'emissió de gasos i productes químics contaminants.
-
-
Que està passant a Catalunya
Greenpeace denuncia 25 punts negres del litoral català.
Text íntegre de l'informe de Greenpeace.
En un recorregut per totes les Comunitats Autònomes recull dades sobre els nous
projectes d'urbanització, ports esportius, ampliació de ports comercials,
ocupació de la franja costanera, destrucció de platges, contaminació i
abocaments que asfixien al litoral.
La costa catalana segueix ocupant un dels primers llocs pel que fa a saturació
de la franja costanera.
Només el 11% de costa està lliure, 62 quilòmetres greument amenaçats per
l'especulació urbanística.
Barcelona és la província de tot el mediterrani que menys espai lliure té en el
seu litoral, tan sols un 24%.
En Llançà, Girona, l'Ajuntament i la Comissió d'Urbanisme de Girona han donat el
vistiplau per urbanitzar a Cap Ras, un espai natural d'alt valor.
Actualment s'espera la decisió del Tribunal Superior de Justícia, ja que la
Generalitat de Catalunya no ha volgut respondre a les seves obligacions en la
protecció del medi ambient.
Els Aigüamolls de l'Empordà van estar a punt de ser destruïts per un projecte
d'urbanització i un port esportiu a la desembocadura del riu Fluvià.
Finalment, el projecte va ser anul.lat per la Conselleria de Política
Territorial i Obres Públiques.
A la costa de Palamós, un projecte d'urbanització envaïa la cala s'Alguer.
Al municipi de l'Ampolla, a Tarragona, l'espantosa mola situada a menys de 20
metres del penya-segat de Cap Roig ha obert les seves portes aquest any.
El contrapunt a tota aquesta destrucció el trobem a la localitat de Torroella de
Montgrí, a Girona, on la revisió del pla general d'ordenament urbà del municipi
ha dut a desclassificar 400.000 m2 i impedir la construcció de 500 habitatges a
primera línia de mar per recuperar
els valors naturals de la franja costanera.
Si hem de destacar algun projecte per l'impacte que tindrà sobre el litoral, hem
d'esmentar el Fòrum Universal de les Cultures o Fòrum 2004, que es construeix al
litoral barceloní envaint el domini públic maritimoterrestre.
La seva pretesa bandera de "desenvolupament sostenible" es cau de ple en
analitzar el projecte, una part del qual es desplega sobre una gran plataforma
litoral creada artificialment sobre terrenys guanyats al mar dins del domini
públic maritimoterrestre, que destruiran aquesta part de costa.
Un altre les dades més significatives del Fòrum 2004 és la situació en què
quedaran les platges situades al nord-oest de Barcelona, que ja es troben en un
equilibri molt precari a causa de les fortes pendents del fons marí que impedeix
que la sorra es recuperi com ho
faria en una platja estabilitzada.
El Fòrum 2004 serà el responsable que d'aquest precari equilibri es passi a una
situació d'inestabilitat que conduirà a la seva desaparició a mig termini.
Aquesta és la idea de "desenvolupament sostenible" que ens proposa l'Ajuntament
de Barcelona.
La contaminació que afecta Catalunya degrada a gran velocitat al litoral i
amenaça un dels motors més importants d'aquesta regió, l'activitat turística.
Serveixin com a exemple les 11 platges les aigües no van complir l'any passat
els requisits exigits per la Unió Europea.
A Girona, Platja del Rec (L'Escala), Platja de Sa Tuna (Begur) i Platja del Grau
(Pals), Platja del Castell (Palamós), Platja d'Es Codolar (Tossa de Mar) i
Platja Cala Canyelles (Lloret
de Mar).
A Barcelona Platja de la Riera (Caldes d'Estrac), Platja de Vilassar (Vilassar
de Mar), Platja de Badalona (Badalona) i Platja del Parc del Litoral (Sant Adrià
de Besòs).
A Tarragona, la platja de la Marquesa (Deltebre).
Els ports són una altra important font de contaminació i, a més, exerceixen de
barrera contra el dipòsit de sorra a les platges.
Tot i comptar amb una moratòria de ports esportius, Catalunya ha elaborat sis
nous projectes per aquest any: la dàrsena de Portlligat a Cadaqués i els ports
esportius de Roses, Badalona, Roda de Barà, Sant Jordi d'Alfama i Port Segur, a
Calafell.
Aquest últim destruirà 300 metres de platja i la dividirà en dos.
Tot i això, compta amb el vistiplau de la Direcció General de Costes.
Les platges són les que millor reflecteixen les conseqüències de la pressió
urbanística, la contaminació i la creació de més barreres artificials.
El seu precari estat és el millor reflex de la mala situació de la costa
catalana.
Malgrat els 12 milions d'euros i els 160.000 m3 de sorra empleats l'any passat
pel Ministeri de Medi Ambient, la situació no ha millorat res.
Les mateixes platges de sempre no han estat aquest any capaços d'aguantar el
ritme de la natura i han continuat perdent sorra.
L'Autoritat Portuària de Tarragona s'ha gastat dotze milions d'euros per
intentar estabilitzar la platja de la Pineda de Vila-seca, però de res servirà
aquesta nova regeneració artificial mentre no es posi una solució definitiva a
les barreres que impedeixen l'arribada de sorra.
El Conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, no ha dubtat a qualificar de
"irresponsable" el director general de Costes, José Trigueros.
Aquest pretenia extreure 10.000 m3 de sorra de la desembocadura del riu Tordera
per regenerar artificialment la platja de Blanes sense cap tipus d'Estudi
d'Impacte Ambiental en una zona ecològicament molt sensible.
"Estem destruint la nostra principal font de riquesa. Les
administracions autonòmiques i locals són les responsables d'això. Hem de aturar
aquesta destrucció abans que sigui massa tard. La conservació de la franja
costanera és la millor garantia del nostre futur" va declarar María José
Caballero.
|
