Un any mes han arribat les “Festes Majors” als pobles i ciutats, un any mes els pobles s'engalanen, es vesteixen de gala i preparen infinitats d'activitats, pels menuts, pels joves i pels mes grans.

Cercaviles, correfocs, colles de geganters, gralles i tabals, bous, ball i com no, les sempre eternes orquestres i concerts.   Tothom surt al carrer, es respira festa.

Un cop mes i com cada any arriba la nit.   I un cop mes i com cada any, he pogut veure amb els meus propis ulls, com les activitats nocturnes promouen com a únic fi, com a únic objectiu, el fet de consumir fins a la sacietat, litres i litres d'alcohol.

Tot si val, des de brics de Don Simon, fins al millor dels guisquis, passant pels vòdques, cerveses i el que faci falta.

Jo no soc un sant, ho confesso, no voldria que penséssiu que aquest, el que us parla, te com finalitat, enviar-vos un missatge retrograda i molt menys de prohibició, els que em seguiu, sabeu que aquesta paraula, em remou les tripes. Com deia, jo no soc un sant, soc fumador i jo diria que molt fumador i m'agrada. Fan i entusiasta del gin-tònic, la bona cervesa i la nit. M'encanta la nit, la música i la festa. Però això no treu que vegi amb pena, amb molta tristor, com any darrera any (ja no parlo dels caps de setmana) les nits de festa major en les àrees programades pels joves, el principal atractiu, el protagonista, la “vedette” de la festa, sigui l'alcohol.

Ja a les tres o quatre de la matinada, els “colocons” son impressionants, pots veure com molts (no m'atreveixo a dir un percentatge) surten de casa amb la motxilla a l'esquena amb tot lo necessari per anar consumint durant tota la nit. L'objecte, diuen, es abaratir el preu i el cost total de la nit, però vist el resultat, crec que, ho no tenen clar l'objectiu o ells mateixos es creuen l'engany.

L'objectiu real, es agafar “un pet” com un piano i al cost mes baix possible. Aquesta es la realitat. Ho proba el fet que a mitja jornada nocturna, la motxilla ja es buida, però això no els priva de seguir consumint amb els estàndards que marca la barra.

Quin es el problema ?. Es “Festa Major” i perquè sigui una festa com cal, tot es vàlid, tothom i tingui la edat que tingui, surt per la nit, empalma fins a ben entrat el matí i s'apunta a totes les activitats, barraques, disco-mòbil, corre-bars, i mes, i mes.

He pogut veure al menys durant dues nits, a molts, repeteixo, molts menors d'entre catorze i setze anys amb uns “pets” impressionants, arrossegats per altres membres de la colla que tampoc s'han quedat curts, als voltants on hi corre mes l'aire.

Una de les imatges que realment va impactar-me, va ser veure una noia (jo diria que no tenia mes de setze anys) ajaguda al terra, amb els ulls fora d'òrbites, incapaç de poder donar un pas i com un “cabró” per dir-ho d'una forma molt suau, encara li portava una “birra” mes, que ella va acceptar sense aixecar el cap. Val a dir que aquest “cabró”, estava entre els vint llargs o trenta. A tot això, eren les tres del matí.

Podeu imaginar-vos quina era la situació a les sis de la matinada.

No es la meua intenció dir a ningú el que te que fer, considero que la gent adulta o el jovent ja te que saber per ell mateix el que li convé, tret d'alguna petita reflexió que mes avall m'atreviré a fer.

El que no puc compartir de cap de les maneres, es el fet de veure com, grupets o individus totalment immadurs, que no aixequen literalment dos pams del terra, nens i nenes de catorze, quinze i setze anys, tenen ja com a únic objectiu i finalitat d'una nit de festa, el fet de emborratxar-se fins a caure redons.

No puc admetre tampoc que baix el nom de “Festa Major” tot sigui vàlid i que ajuntaments, autoritats i demès entitats teòricament responsables, ho permetin.

La consigna “Sense alcohol, no hi ha festa” no es nova, no es quelcom que s'hagi inventat ara. Els que hem viscut la època dels “güateques”, la època “disco” i fins i tot ara, a l'actualitat, sabem que és la festa, i evidentment l'alcohol sempre ha estat, està i estarà present.

L'alcohol, com qualsevol altre droga, te la capacitat de proporcionar aquell “puntet” que d'alguna forma, et fa sentir diferent. A alguns els ajuda a iniciar-se en el “dancing”, a altres els ajuda a amagar aquella part de timidesa i establir relacions, a d'altres els fa sentir fins i tot capaços de poder “lligar-se” a un tio o una tia i evidentment també hi son els que els dona per xerrar tot el que no han dit durant un any, aquests sempre han estat i sempre hi seran, es el que coneixem com “el plasta de barra”.

Tot això no es pas dolent, sempre i quan tinguem clar el principi, la consigna del que parlàvem, “sense alcohol, no hi  ha festa” i d'això es del que es tracta precisament, de que hi hagi festa, de passar-s'ho be, de gaudir de la nit a tope, de recordar-ho al endemà, això es festa.

Per a mi, festa no es acabar amb una vomitada popular.

Per a mi, festa no es acabar dormit pel carrer esperant que algú et porti a casa.

Per a mi, festa no es despertar al endemà sense recordar rés de les darreres hores.

El significat de festa, te que ser quelcom mes que tot això.

Pot ser es massa tard, però des d'aquí vull invitar-vos a la reflexió. Que l'alcohol i altres drogues, no sigui el vostre únic objectiu.

No us adoneu que esteu caient en el parany ?, això es el que volen els “mandataris” això es el que volen els que maneguen els fils.

En èpoques passades que afortunadament no heu viscut, qualsevol signe de portar el pensament mes lluny del permès, es tapava amb futbol, toros i boxa i així tothom a casa. Actualment això s'ha canviat per “farra, mes farra, alcohol, drogues i mes farra” i evidentment a algú li interessa que això sigui així. Si això no els interesses, estic plenament convençut que ja ho haguessin tallat. Així dons, perquè ho permeten ?.

Des de ben joves ja us van introduint en el seu sistema, la venda d'alcohol als catorze anys, baix el parany de les “disco light” es un dels primers efectes i la seua primera victòria. Desprès amb ànsia, esperar tenir els setze i pujar de nivell, segon triomf del sistema, desprès als divuit, ai als divuit, ja ser “lliure”...

I així tots els divendres, tots els dissabtes i com no a “Les Festes Majors”.

La societat en general i tots nosaltres participem amb la nostra permissió en aquest fet social, en aquest, “es lo que hay...”, tan sols queda l'esperança que algun dia se'ls obri la ment i deixin de formar part d'aquest circ.

Visca la festa ¡, la festa.

Salut a tots.

El Formiguer

Vols donar la teua opinió ?