Les inversions de l'església, una mostra mes d'incoherència que demostra un cop mes el caràcter d'empresa, de negoci, de grup inversor, de valors de multinacional amb finalitats molt allunyades dels valors que prediquen i de les finalitats que "diuen" tindria que tenir l'església.

Trobeu lògic, moral i coherent que una entitat com l'església, amb tot el que predica sobre el sexe "immoral", sobre els anticonceptius, etc, etc, etc,....  inverteixi els seus capitals en multinacionals que fabriquen condons i la famosa viagra ?,  jo no.

Guaiteu ¡

Els arquebisbats de Madrid i de Burgos han invertit fons en el laboratori farmacèutic Pfizer. La quantitat és d'uns 80.000 euros a l'any. Des d'agost els bisbes han perdut un 20% del que van invertir.  Potser Deu els ha castigat ?

De tots és conegut el rebuig constant que manté l'Església davant els anticonceptius. No obstant això, a l'hora de buscar rendibilitat per als seus diners, sembla que si és capaç de flexibilitzar la seva postura. Prova d'això és que el arquebisbat de Madrid, presidit per Rouco Varela, i el de Burgos, amb Francisco Gil al capdavant, han invertit en els últims anys en accions d'empreses com el laboratori farmacèutic Pfizer, ha informat "Cuatro" en els seus informatius . Pfizer és una multinacional que té entre els seus medicaments estavella la famosa Viagra, una pastilla contra la impotència sexual, i un anticonceptiu injectable que es comercialitza de bon tros èxit en Estats Units  Es tracta del Depo-Provera, un anticonceptiu que s'administra en el braç cada tres mesos i que, segons es calcula, és usat en el món per uns 30 milions de dones per a evitar l'embaràs. A més, Pfizer fabrica altre tipus d'anticonceptius que es venen en països americans.

Companyies licoreres

La inversió en aquests laboratoris, uns 80.000 euros a l'any, forma part d'un ampli paquet borsari de l'Església en capital de risc. Els bisbes han perdut des del mes d'agost un 20% del que van invertir a causa de la crisi de les hipoteques escombraries. També va ficar diners en companyies licoreres i en fons opacs.

L'Església catòlica és accionista de nombroses companyies espanyoles que cotitzen en Borsa. A través de diverses societats d'inversió de capital variable, més conegudes com Sicav -gaudeixen d'un tractament fiscal favorable ja que els beneficis només tributen al 1%-, la cúpula eclesial obté suculents guanys procedents dels mercats de valors.

ALGUNES DADES, vaig el meu punt de vista impròpies i contradictòries a les seves predicacions, mes pròpies de societats inversores amb objectius clarament CAPITALISTES.  

L'Església, amb aquesta fórmula, és accionista de companyies rellevants com Telefònica, Repsol YPF, Santander o Endesa, si bé té preferència pel sector immobiliari, el d'alimentació i, fins i tot, el farmacèutic, a tenor del repartiment de la seva cartera de valors. Un 4% està confiada a Campofrío, un 4,26% a Sos Cuétara, altre 4% a Ebre Puleva, un 4,37% a Fadesay un 3,5% a Zeltia, entre uns altres. La inversió total arribada a per Umasges acumula  plusvàlues aquest any de 304.000 euros, segons les últimes dades aportats a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), mentre que la rendibilitat neta és del 7,96%. "La nostra estratègia ha consistit en la normalització dels nivells d'inversió en Borsa a mesura que els mercats han reduït les seves primes de risc i l'alta volatilitat després de les retallades dels mesos de maig i juny", en opinió de Umasges, que oferix, a més, una visió "moderadament positiva" dels mercats, atès que "haurà d'anar materialitzant-se la presentació de bons beneficis per part de les companyies".
Però no només Umasges és l'única Sicav vinculada a l'Església catòlica. També està present en altres dues societats a través del Bisbat de Astorga i el Arquebisbat d'Oviedo. És el cas de Vayomer i de BI Gran Premiere. Aquesta última, on la cúria asturiana posseeix un 13% i el Banc Espírito Santo altre 9,2/% -gestiona l'entitat inversora-, té inversions en renda fixa que ascendeixen a 1,4 milions d'euros i una cartera en valors cotitzats que suma 5,39 milions. Aquesta signatura aposta per Endesa, Iberdrola, Unió Fenosa, Santander i Telefònica. També per valors bancaris estrangers menjo Allianz, BNP Paribas, Royal Bank of Scotland o Lloyds. La companyia, a més, té posicions obertes en instruments derivats -inversions de major risc- per import de 1,25 milions. La segona de les societats, Vayomer, mou un patrimoni menor en comparació de la resta de Sicav vinculades a l'Església catòlica. Aquest ascendeix a tres milions d'euros en renda variable i a altres 845.000 en obligacions de l'Estat.

Be amics, això es tant sols a Espanya, us imagineu les xifres a nivell mundial ?

Sempre al costat dels poderosos

Aquest individu al que vosaltres donàveu "La Comunió" "Santísimo sacramento" va ser capaç de fer autèntiques aberracions amb innumerables i constants atacs contra els drets humans.  La tortura, la represió, la humillació va ser la seva gran história i vosaltres no tan sol ho permitieu  sinó que li donàveu la vostra benedicció.

Des de la Inquisició fins ara, poca cosa ha canviat.

Imàtges de tortura i sofriment.

Si us plau, poseu ordre o al menys sigueu sincers

L’elevat nombre de religiosos acusats de delictes sexuals contra infants i menors, al menys quatre bisbes i més d’un miler de capellans, evidencia que no es tracta d’un fenomen aïllat. 

La passivitat de molts bisbes i el neguit per evitar la difusió dels fets, fins i tot comprant amb diners el silenci de les víctimes, hauria afavorit durant anys la impunitat dels acusats.

En aquests moments hi han més d’un miler de causes obertes contra eclesiàstics a tots els Estats Units, el que dóna idea de la magnitud del problema. L’element comú de tots aquests casos és que van ser possibles gràcies a l’actitud encobridora de la jerarquia catòlica, que gairebé es limitava a amagar els fets traslladant els afectats, en el millor dels casos per pura negligència, però sovint per un mal exemple de solidaritat corporativista, per evitar que es pogués identificar l’Església amb els escàndols, sense preocupar-se massa de les conseqüències per a les víctimes. El fet que tractaven els abusos no com a “delictes”, que es el que són per a la jurisdicció civil, sinó com a simples “pecats” que poden ser “perdonats” per la pròpia l’Església, solament va contribuir a agreujar el problema.

Europa tampoc es lliura completament dels escàndols

Els escàndols sexuals a l’Església no són exclusius dels Estats Units. L’any passat la revista National Catholic Reporter va difondre que a més de 23 països, preferentment africans, sacerdots havien forçat sexualment centenars de religioses —la pròpia Església va autoritzar a monges que prestaven els seus serveis al continent africà a prendre anticonceptius per prevenir possibles conseqüències no desitjades—.

Algunes dades per la reflexió

La diòcesi de Bòston ha quedat pràcticament arruïnada. Ha hagut de pagar ja al voltant de 40 milions de dòlars a les víctimes —uns 10 milions a les 86 víctimes de Geoghan— però encara té pendents més de 500 demandes d’afectats per abusos que poden suposar indemnitzacions per valor de més de 100 milions de dòlars. Per acabar d’adobar-ho l’escàndol ha provocat un fort descens de les donacions i ingressos dels fidels que han deixat la diòcesi al límit de la bancarrota. El bisbe Richard G. Lennon, que administra la diòcesi de forma interina, ha optat de moment per reduir els programes socials i tancar escoles de la diòcesi, però segons declarava ell mateix està considerant tancar-ne d’altres i vendre propietats de l’Església per fer front a les obligacions derivades de les sentències.

Un dels últims casos és el de José Francisco Cox, arquebisbe emèrit de La Serena, a Xile, que el passat mes de novembre va abandonar precipitadament el seu país per recloure's en un monestir a Europa en transcendir el seu passat pederasta. El més greu és que havia estat denunciat diverses vegades per capellans de base a la jerarquia catòlica del país que no va fer absolutament res per aturar-lo. El cas va resultar especialment sagnant en saber-se que l’Església havia pressionat els mitjans per endarrerir la publicació del fets i tenir marge per poder treure el bisbe del país abans que se n’assabentés l’opinió pública.

Del document promogut per la Santa Seu que han aixecat polèmica són el fet que els bisbes no estaran obligats a notificar als tribunals civils les denuncies d’abús sexual de menors en aquells estats on no sigui estrictament obligatori fer-ho segons la legislació civil, aproximadament la meitat del total. Pel que fa als judicis la “norma” recomana jutjar els acusats en tribunals eclesiàstics segons el dret canònic, de forma anònima i a porta tancada, contemplant en determinats casos la possibilitat que els judicis siguin traslladats a Roma, lluny de la jurisdicció americana que així no podria sol·licitar proves ni intervenir.

RES A CANVIAT..., QUE DEUEN ESTAR TRAMANT ?

JA PODEU APLAUDIR . NO PODEU OBLIDAR LES CREUADES ?

LA "LUCHA CONTRA EL INFIEL"

Segueix al vostre ritme...

han canviat les formes però no el fons...