|
Preàmbul
Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels
drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el
fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món,
Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans
han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la
humanitat; i que s'ha proclamat com l'aspiració més elevada de tothom
l'adveniment d'un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la
misèria, puguin gaudir de llibertat d'expressió i de creença,
Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits
per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a
últim recurs, a la rebel.lió contra la tirania i l'opressió,
Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament
de relacions amistoses entre les nacions,
Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en
la Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el
valor de la persona humana i en la igualtat de dret d'homes i dones; i que
han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida
dins d'una llibertat més àmplia,
Considerant que els Estats membres s'han compromès a assegurar, en
cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal
i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals,
Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i llibertats
és de la més gran importància per al ple compliment d'aquest compromís,
L'ASSEMBLEA GENERAL
Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l'ideal
comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona
i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració,
promoguin, mitjançant I'ensenyament i l'educació, el respecte a aquests
drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i
internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius,
tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris
sota llur jurisdicció.
Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són
dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els
uns amb els altres.
Article 2
Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració,
sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió
política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna,
naixement o altra condició.
A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o
internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant
si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és
autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.
Article 3
Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.
Article 4
Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic
d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5
Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o
degradants.
Article 6
Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat
jurídica.
Article 7
Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual
protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol
discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a
una tal discriminació.
Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals
competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals
reconeguts per la constitució o per la llei.
Article 9
Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.
Article 10
Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada
públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a
la determinacio dels seus drets i obligacions o per a l'examen de
qualsevol acusació contra ella en matèria penal.
Article 11
1. Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva
innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un
judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties
necessàries per a la seva defensa.
2. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que
varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o
internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el
moment de cometre el delicte.
Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada,
la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al
seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra
tals intromissions o atacs.
Article 13
1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència
dins les fronteres de cada Estat.
2. Tota persona té dret a sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a
retornar-hi.
Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres
països i a beneficiar-se'n.
2. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement
originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i
principis de les Nacions Unides.
Article 15
1. Tota persona té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del
dret de canviar de nacionalitat.
Article 16
1. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap
restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a
fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament,
durant el matrimoni i en la seva dissolució.
2. Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels
futurs esposos.
3. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a
la protecció de la societat i de l'Estat.
Article 17
1. Tota persona té dret a la propietat, individualment i col_lectiva.
2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de
religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de
creença, i la llibertat, individualment o col lectivament, en públic o en
privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de
l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.
Article 19
Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret
inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de
cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà
i sense límit de fronteres.
Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació
pacífiques.
2. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.
Article 21
1. Tota persona té dret a participar en el govern del seu país,
directament o per mitjà de representants lliurement elegits.
2. Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les
funcions públiques del seu país.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta
voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de
fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per
altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.
Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i
a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional,
segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels
drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat
i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.
Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva
ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la
protecció contra l'atur.
2. Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual
treball.
3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i
satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència
conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de
protecció social.
4. Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus
interessos i a afiliar-s'hi.
Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una
limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques
pagades.
Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la
seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació,
vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris;
també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat,
viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de
la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència
especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni,
gaudeixen d'igual protecció social.
Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no,
en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà
obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de
tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció
dels mèrits respectius.
2. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a
l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats
fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes
les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les
Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació
que serà donada als seus fills.
Article 27
1. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la
comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés
científic.
2. Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials
derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què
sigui autor.
Article 28
Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i
llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.
Article 29
1. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li
és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.
2. En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a
les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat
d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats
dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l'ordre
públic i del benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als
objectius i principis de les Nacions Unides.
Article 30
Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni
cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a
realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i
llibertats que s'hi enuncien.
|
[convenció
contra la tortura]
Què entenem per violència?
Violència: força o energia desplegada
impetuosament. Abús de força. (Institut d'estudis catalans).
La violència és "l'ús intencionat de la força física en contra d'un
semblant amb el propòsit de ferir, abusar, humiliar, dominar, torturar,
destruir o causar la mort" (Rojas Marcos, L. 1995).
La violència és una de les maneres d'afrontar un conflicte i per
descomptat la més primitiva i menys "humana", tot i que tingui un ampli
aval cultural i històric.
La violència és una manera d'entendre la vida: es parteix de la idea de
superioritat davant de la víctima i es pretén revalidar o perpetuar el
propi espai de poder. Aquesta idea no només ha dinamitat els drets de les
dones sinó també la manera de ser de l'home mateix, perquè ha perpetuat
maneres de convivència desiguals.
Parlar de violència és aprofundir les qüestions següents: De quina
violència parlem? Contra qui s'exerceix? Qui l'exerceix? Quines són les
causes i les conseqüències d'aquesta violència? Els fets violents de què
parlem no sempre són els cops, sinó que recorren un ampli ventall que va
des del crit, l'insult, la mirada, l'assetjament, la fatxenderia, la
fustigació, l'exclusió, la invisibilitat i, en definitiva, la negació dels
drets de les persones.
Qui son les victimes ?
Qualsevol persona, en qualsevol lloc, pot ser víctima de tortures.
Independentment de la seva edat, sexe, origen ètnic o ideologia
política.
No obstant, en la major part dels casos les víctimes de tortures
infligides per agents de l'Estat són delinqüents comuns o presumptes
delinqüents comuns. De molts d'aquests casos ni se n'arriba a tenir
coneixement.
Sovint
les víctimes de tortura procedeixen dels sectors més pobres o marginats de
la societat.
La tortura es nodreix de la discriminació. És més fàcil per al
torturador infligir dolor a algú a qui considera un objecte, a un individu
que forma part d'un grup social, ètnic o polític menyspreat.
Existeix un vincle clar entre el racisme i la tortura.
Per exemple, moltes, més aviat la majoria de les víctimes de la
brutalitat policial a Europa i Estats Units són persones de raça negra o
membres d'altres minories ètniques. Per tota Europa és habitual que els
gitanos siguin considerats delinqüents i pateixin un tracte brutal.
Els
pobles indígenes sovint han estat objecte de tortures.
A Amèrica, a causa de les disputes per la propietat de les terres.
I un nombre alarmant d'aborígens moren a Austràlia sota custòdia com a
conseqüència de maltractaments, negligència i indiferència de les
autoritats vers l'impacte que l'empresonament té en aquestes persones.
Immigrants, treballadors migratoris i sol.licitants d'asil.
Quan deixen les seves llars en busca de seguretat, en molts casos
es troben amb maltractaments de caire xenòfob i racista per part de les
autoritats. A Àustria, Alemanya, Bèlgica, Regne Unit i Suïssa alguns
ciutadans estrangers han mort quan estaven essent expulsats del país,
sembla ser que com a conseqüència d'un ús excessiu de la força per la part
de la policia o de mètodes perillosos d'immobilització. Els treballadors
migratoris acusats de delictes comuns a Aràbia Saudí, tenen més
possibilitats de patir amputacions o flagel.lació que els ciutadans
saudís. I al Japó, treballadors estrangers que han sobrepassat el temps
d'estada en el país que els seus visats permetien, han estat colpejats i
humiliats.
Conflictes armats.
En els conflictes armats la tortura
s'usa com a instrument de desplaçament ètnic. Com a resultat directe del
conflicte de Txetxènia, les forces del govern rus varen convertir els
txetxens que es trobaven a Moscou en blanc de tortures i maltractaments.
La
tortura i el maltracte basats en la identitat sexual.
És un problema mundial que surt poc a la llum. Mentre alguns
governs neguen l'existència de tortures a gays, lesbianes, bisexuals o
transexuals, d'altres la justifiquen en nom de la moral o la religió.
Ser
immigrant no es cap “Xollo” i molt menys no entranya cap privilegi, tot el
contrari. Us heu posat per un moment en el seu lloc, podeu arribar a
imaginar el que deu ser deixar-ho tot, absolutament tot, casa, família,
amics, cultura, llengua, identitat. Sens dubte ha de ser molt dur, i
nosaltres que fem ?; criticar-los, menysprear-los, insultar-los i tots
aquells empresaris que no els volen ni veure, aprofitar-se de la seva
situació i convertir-se en els principals promotors del ESCLAVISME.
|
