|
Convenció Contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o
Degradants
Resolució 39/46, de 10 de desembre de 1984 Adoptada per l'ONU
Entrada en vigor: 26 de juny de 1987, de conformitat amb l'article 27.1
Els Estats Parts en la present Convenció,
Considerant
que, d'acord amb els principis proclamats en al Carta de les Nacions
Unides, el reconeixement dels drets iguals i inalienables de tots els
membres de la família humana és la base de la llibertat, i la justícia la
pau en el món,
Reconeixent
que aquests drets emanen de la dignitat inherent a la persona humana,
Considerant
l'obligació que incumbeix als Estats en virtut de la Carta, en particular
de l'article 55, de promoure el respecte universal i l'observança dels
drets humans i les llibertats fonamentals,
Tenint en compte
l'article 5 de la Declaració Universal de Drets Humans i l'article 7 del
Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que proclamen que ningú no
serà sotmès a tortura ni a tractes o penes cruels, inhumans o degradants,
Tenint també en compte
la Declaració sobre Protecció de Totes les Persones contra la Tortura i
Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, aprovada per
l'Assemblea General el 9 de desembre de 1975,
Desitjant
fer més eficaç la lluita contra la tortura i altres tractes o penes
cruels, inhumans o degradants en tot el món,
Han convingut:
PART I
Article 1
1. Als efectes de la present Convenció, s'entendrà pel terme "tortura" tot
acte pel qual s'infligeixin intencionadament a una persona dolors o
sofriments greus, siguin físics o mentals, amb el fi d'obtenir d'aquesta o
d'un tercer informació o una confessió, de castigar-la per un acte que
hagi comès o que se sospiti que hagi comès, o d'intimidar o coaccionar
aquesta persona o altres, o per qualsevol raó basada en qualsevol tipus de
discriminació, quan els esmentats dolors i sofriments els infligeixi un
funcionari públic o una altra persona en l'exercici de funcions públiques,
a instigació seva, o amb el seu consentiment o aquiescència. No es
consideraran tortures els dolors o sofriments que siguin conseqüència
únicament de sancions legítimes, o que hi siguin inherents o incidentals.
2. El present article s'entendrà sense perjudici de qualsevol instrument
internacional o legislació nacional que contingui o pugui contenir
disposicions de més abast.
Article 2
1. Tot Estat Part prendrà mesures legislatives administratives, judicials
o d'una altra índole eficaces per impedir els actes de tortura en tot
territori que estigui sota la seva jurisdicció.
2. En cap cas no podran invocar-se circumstàncies excepcionals com ara
estat de guerra o amenaça de guerra, inestabilitat política interna o
qualsevol altra emergència pública com a justificació de la tortura.
3. No podrà invocar-se una ordre d'un funcionari superior o d'una
autoritat pública com a justificació de la tortura.
Article 3
1. Cap Estat Part no procedirà a l'expulsió, la devolució o l'extradició
d'una persona a un altre Estat quan hi hagi raons fonamentades per creure
que estaria en perill d´ésser sotmesa a tortura
2. A l'efecte de determinar si existeixen aquestes raons, les autoritats
competents tindran en compte totes les consideracions pertinents, fins i
tot, quan escaigui, l'existència en l'Estat de què es tracti d'un quadre
persistent de violacions manifestes, patents o massives dels drets humans.
Article 4
1. Tot Estat Part vetllarà perquè tots els actes de tortura constitueixin
delictes d'acord amb la seva legislació penal. Això mateix s'aplicarà a
tota temptativa de cometre tortura i a tot acte de qualsevol persona que
constitueixi complicat o participació en la tortura.
2. Tot Estat Part castigarà aquests delictes amb penes adequades en les
quals es tindrà en compte la seva gravetat.
Article 5
1. Tot Estat Part disposarà allò que sigui necessari per instituir la seva
jurisdicció sobre els delictes a què es refereix l'article 4 en els
següents casos:
a) Quan els delictes es cometin en qualsevol territori sota la seva
jurisdicció o a bord d'una aeronau o d'un vaixell matriculats en aquest
Estat;
b) Quan el presumpte delinqüent sigui nacional d'aquest Estats;
c) Quan la víctima sigui nacional d'aquest Estat i aquest ho consideri
apropiat.
2. Tot Estat Part prendrà igualment les mesures necessàries per establir
la seva jurisdicció sobre aquests delictes en els casos en què el
presumpte delinqüent es trobi en qualsevol territori sota la seva
jurisdicció i aquest Estat no concedeixi l'extradició, d'acord amb
l'article 8, a cap del Estats previstos en el paràgraf 1 del present
article.
3. La present Convenció no exclou cap jurisdicció penal exercida d'acord
amb les lleis nacionals.
Article 6
1. Tot Estat Part en el territori del qual es trobi una persona de la qual
se suposi que ha comès qualsevol dels delictes a què es far referència en
l'article 4, si, després d'examinar la informació de què disposa,
considera que les circumstàncies ho justifiquen, procedirà a la detenció
de l'esmentada persona o prendrà altres mesures per assegurar la seva
presència. La detenció i les altres mesures es duran a terme d'acord amb
les lleis d'aquest Estat i es mantindran solament pel període que sigui
necessari a fi de permetre la iniciació d'un procediment penal o
d'extradició.
2. Aquest Estat procedirà immediatament a una investigació preliminar dels
fets.
3. La persona detinguda d'acord amb el paràgraf 1 del present article
tindrà tota classe de facilitats per comunicar-se immediatament amb el
representant corresponent de l'Estat de la seva nacionalitat que es trobi
més pròxim o, si es tracta d'una apàtrida, amb el representant de l'Estat
en què resideixi habitualment.
4. Quan un Estat, en virtut del present article, detingui una persona,
notificarà immediatament aquesta detenció i les circumstàncies que la
justifiquin als Estats a què es fa referència en el paràgraf 1 de
l'article 5. L'Estat que procedeixi a la investigació preliminar prevista
en el paràgraf 2 del present article comunicarà sense dilació els seus
resultats als Estats abans esmentats i indicarà si es proposa exercir la
seva jurisdicció.
Article 7
1. L'Estat Part en el territori de la jurisdicció del qual sigui trobada
la persona de la qual se suposa que hagi comès qualsevol dels delictes a
què fa referència l'article 4, en els supòsit prevists en l'article 5, si
no procedeix a la seva extradició, sotmetrà el cas a les seves autoritats
competents a l'efecte de l'enjudiciament.
2. Les dites autoritats prendran la seva decisió en les mateixes
condicions que les aplicables a qualsevol delicte de caràcter greu,
d'acord amb la legislació d'aquest Estat. En el s casos prevists en el
paràgraf 2 de l'article 5, el nivell de les proves necessàries per
l'enjudiciament o inculpació no serà de cap manera més poc estricte que el
que s'aplica en els casos previst en el paràgraf 1 de l'article 5.
3. Tota persona encausada en relació amb qualsevol dels delictes esmentats
en l'article 4 rebrà garanties d'un tracte just en totes les fases del
procediment.
Article 8
1. Els delictes a què la referència l'article 4 es consideraran inclosos
entre els delictes que donen lloc a extradició en tot tractat d'extradició
convingut entre Estats Parts. Els Estats Parts es comprometen a incloure
els esmentats delictes com a cas d'extradició en tot tractat d'extradició
que convinguin entre ells en el futur.
2. Tot Estat Part que subordini l'extradició a l'existència d'un tractat,
si rep de l'altre Estat Part amb el qual no té tractat amb aquesta
finalitat una sol.licitud d'extradició, podrà considerar la present
Convenció com la base jurídica necessària per a l'extradició referent a
aquests delictes. L'extradició estarà subjecta a la resta de condicions
exigibles pel dret de l'Estat requerit.
3. Els Estats Parts que no subordinin l'extradició a l'existència d'un
tractat reconeixeran aquests delictes com a casos d'extradició entre ells,
a reserva de les condicions exigides pel dret de l'Estat requerit.
4. A l'efecte de l'extradició entre els Estats Parts, es considerarà que
els delictes s'han comès, no solament en el lloc on varen ocórrer, sinó
també en el territori dels Estats obligats a establir la seva jurisdicció
d'acord amb el paràgraf 1 de l'article 5.
Article 9
1. Els Estats Parts es prestaran tot l'auxili possible pel que fa a
qualsevol procediment penal relatiu als delictes prevists en l'article 4,
incloent el subministrament de totes les proves necessàries per al procés
que estiguin en poder seu.
2. Els Estats Parts compliran les obligacions que els incumbeixin en
virtut del paràgraf 1 del present article d'acord amb els tractats
d'auxili judicial mutu que hi hagi entre ells.
Article 10
1. Tot Estat Part vetllarà perquè s'incloguin una educació i una
informació completes sobre la prohibició de la tortura en la formació
professional del personal encarregat de l'aplicació de la llei, tant si
aquest és civil com militar, del personal mèdic, dels funcionaris públics
i d'altres persones que puguin participar en la custòdia, l'interrogatori
o el tractament de qualsevol persona sotmesa a qualsevol forma d'arrestar,
detenció o presó.
2. Tot Estat Part inclourà aquesta prohibició en les normes o instruccions
que es publiquin en relació amb els deures i funcions d'aquestes persones.
Article 11
Tot Estat Part mantindrà sistemàticament en examen les normes i les
instruccions, els mètodes i les pràctiques d'interrogatori, com també les
disposicions per a la custòdia i el tractament de les persones sotmeses a
qualsevol forma d'arrest, detenció o presó en qualsevol territori que
estigui sota la seva jurisdicció, a fi d'evitar qualsevol cas de tortura.
Article 12
Tot Estat Part vetllarà perquè, sempre que hi hagi motius raonables per
creure que dins la seva jurisdicció s'ha comès un acte de tortura, les
autoritats competents procedeixen a una investigació ràpida i imparcial.
Article 13
Tot Estat Part vetllarà perquè tota persona que al.legui que ha sotmesa a
tortura en qualsevol territori sota la seva jurisdicció tingui dret a
presentar una queixa i que el seu cas sigui ràpidament i imparcialment
examinat per les seves autoritats competents. Es prendran mesures per
assegurar que qui presenti la queixa i els testimonis estiguin protegits
contra mals tractes o la intimidació con a conseqüència de la queixa o del
testimoni prestat.
Article 14
1. Tot Estat Part vetllarà perquè la seva legislació garanteixi a la
víctima d'un acte de tortura la reparació i el dret a una indemnització
justa i adequada, inclosos els mitjans per a la seva rehabilitació tan
completa com sigui possible . En cas de mort de la víctima com a resultat
d'un acte de tortura les persones a càrrec seu tindran dret a una
indemnització.
2. Res del que es disposa en el present article no afectarà cap dret de la
víctima o d'una altra persona a la indemnització que hi pugui haver
d'acord amb les lleis nacionals.
Article 15
Tot Estat Part s'assegurarà que cap declaració que es demostri que ha
estat feta com a resultat de tortura pugui ser invocada com a prova en cap
procediment, llevat que sigui en contra d'una persona acusada de tortura
com a prova que s'ha formulat la declaració.
Article 16
1. Tot Estat Part es comprometrà a prohibir en qualsevol territori sota la
seva jurisdicció altres actes que constitueixin tractes o penes cruels,
inhumans o degradants i que no arribin a ser tortura tal com es defineix
en l'article 1, quan aquests actes siguin comesos per un funcionari públic
o una altra persona que actuï en l'exercici de funcions oficials, o per
instigació o amb el consentiment o l'aquiescència d'aquest funcionari o
persona. S'aplicaran, en particular, les obligacions enunciades en els
articles 10, 11, 12 i 13, substituint-hi les referències a la tortura per
referències a altres formes de tractes o penes cruels, inhumans o
degradants.
2. La present Convenció s'entendrà sense perjudici del que disposen altres
instruments internacionals o lleis nacionals que prohibeixin els tractes i
les penes cruels, inhumans o degradants o que es refereixin a l'extradició
o expulsió.
Part II
Article 17
1. Es constituirà un Comitè contra la Tortura (denominat en endavant el
Comitè), el qual exercirà les funcions que s'assenyalen més endavant. El
Comitè estarà compost per deu experts de gran integritat moral i
reconeguda competència en matèria de drets humans, que exerciran les
funcions a títol personal. Els experts seran elegits pels Estats Parts
tenint en compte una distribució geogràfica equitativa i la utilitat de la
participació d'algunes persones que tinguin experiència jurídica.
2. Els membres del Comitè s'elegiran en votació secreta d'una llista de
persones designades pels Estats Parts. Cadascun dels Estats Parts podrà
designar una persona entre els propis nacionals. Els Estats Parts tindran
present la utilitat de designar persones que siguin també membres del
Comitè de Drets Humans establert d'acord amb el Pacte Internacional de
Drets Civils i Polítics i que estiguin disposades a prestar serveis en el
Comitè contra la Tortura.
3. El membres del Comitè s'elegiran en reunions biennals dels Estats Parts
convocades pel secretari general de les Nacions Unides. En aquestes
reunions, per a les quals hi haurà quòrum amb dos terços dels Estats
Parts, es consideraran elegits per al Comitè els candidats que obtinguin
el nombre més alt de vots i la majoria absoluta dels vots dels
representants del Estats Parts presents i votants.
4. L'elecció inicial es farà com a molt tard, sis mesos després de la data
d'entrada en vigor de la present Convenció. Almenys quatre mesos abans de
la data de cada elecció, el secretari general de les Nacions Unides
dirigirà una carta als Estats Parts convidant-los a presentar les
candidatures dins el termini de tres mesos. El secretari general prepararà
una llista per ordre alfabètic de totes les persones designades d'aquesta
manera, indicant els Estats Parts que les han designades, i la comunicarà
als Estats Parts.
5. Els membres del Comitè s'elegiran per quatre anys. Podran ser reelegits
si es presenta de nou la seva candidatura. No obstant això, el mandat de
cinc dels membres elegits en la primera elecció expirarà al cap de dos
anys; immediatament desprès de la primera elecció, el president de la
reunió a què fa referència el paràgraf 3 del present article designarà.
per sorteig els noms d'aquests cinc membres.
6. Si un membre del Comitè mor o renuncia o, per qualsevol altra causa, ja
no pot exercir les seves funcions en el Comitè, l'Estat Part que en va
presentar la candidatura designarà entre els seus nacionals un altre
expert perquè exerceixi les seves funcions durant la resta del mandat, a
reserva de l'aprovació de la majoria dels Estats Parts. Es considerarà
atorgada la dita aprovació llevat que la meitat o més dels Estats Parts
responguin negativament dins un termini de sis setmanes comptadores del
moment en què el secretari general de les Nacions Unides els comuniqui la
candidatura proposada.
7. Els Estats Parts sufragaran les despeses dels membres del Comitè mentre
aquests exerceixin les seves funcions.
Article 18
1. El Comitè elegirà la seva Mesa per un període de dos anys. Els membres
de la Mesa podran ser reelegits.
2. El Comitè establirà el propi reglament, en el qual es disposarà, entre
altres coses que:
a) Sis membres constituiran quòrum,
b) Les decisions del Comitè es prendran per majoria de vots dels membres
presents.
3. El secretari general de les Nacions Unides proporcionarà el personal i
els serveis necessaris per a l'exercici eficaç de les funcions del Comitè
en virtut de la present Convenció.
4. El secretari general de les Nacions Unides convocarà la primera reunió
del Comitè. Després de la primera reunió, el Comitè es reunirà les vegades
que prevegi els seu reglament.
5. Els Estats Parts seran responsables de les despeses que s'efectuïn per
fer les reunions dels Estats Parts i del Comitè, incloent-hi el
reembossament a les Nacions Unides de qualsevol despese, com ara les de
personal i les de serveis, que facin les Nacions Unides d'acord amb el
paràgraf 3 del present article.
Article 19
1. Els Estats Parts presentaran al Comitè, per conducte del secretari
general de les Nacions Unides, els informes relatius a les mesures que
hagin adoptat per fer efectius els compromisos que hagin contret en virtut
de la present Convenció, dins els termini de l'any següent a l'entrada en
vigor de la Convenció pel que fa a l'Estat Part interessat. A partir
d'aleshores, els Estats Parts presentaran informes suplementaris cada
quatre anys sobre qualsevol nova disposició que s'hagi adoptat, com també
la resta d'informes que sol.liciti el Comitè.
2. El secretari general de les Nacions Unides trametrà els informes a tots
els Estats Parts.
3. Tot informe serà examinat pel Comitè, el qual podrà fer els comentaris
generals que consideri oportuns i els trametrà a l'Estat Part interessat.
L'Estat part podrà respondre al Comitè amb les observacions que desitgin
formular.
4. El Comitè, discrecionalment, podrà prendre la decisió d'incloure
qualsevol comentari que hagi formulat d'acord amb el paràgraf 3 del
present article, juntament amb les observacions que hagin rebut de l'Estat
Part interessat, en el seu informe anual presentat d'acord amb l'article
24. Si ho sol.licita l'Estat Part interessat, el Comitè podrà també
incloure còpia de l'informe presentat en virtut del paràgraf 1 del present
article.
Article 20
1. El Comitè, si rep informació fiable que al seu parer sembli que indiqui
de manera fonamentada que es practica sistemàticament tortura en el
territori d'un Estat Part, convidarà aquest Estat Part a cooperar en
l'examen de la informació i a presentar amb aquesta finalitat observacions
en relació a la informació de què es tracti.
2. Tenint en compte totes les observacions que hagi presentat l'Estat Part
de què es tracti, com també qualsevol altra informació pertinent de què
disposi, el Comitè podrà, si decideix que això està justificat, designar
un o uns quants dels seus membres perquè procedeixin a una investigació
confidencial i informin urgentment el Comitè.
3. Si es fa una investigació d'acord amb el paràgraf 2 del present
article, el Comitè demanarà la cooperació de l'Estat Part de què es
tracti. D'acord amb aquest Estat Part, aquesta investigació podrà incloure
una visita al seu territori.
4. Després d'examinar les conclusions presentades pel membre o membres
d'acord amb el paràgraf 2 del present article, el Comitè trametrà les
conclusions a l'Estat part de què es tracti, juntament amb les
observacions o suggeriments que estimi pertinents en vista de la situació.
5. Totes les actuacions del Comitè a què es fa referència en els paràgrafs
1 a 4 del present article seran confidencials i es demanarà la cooperació
de l'Estat Part en totes les etapes de les actuacions. Quan s'hagin
conclòs les actuacions relacionades amb una investigació feta d'acord amb
el paràgraf 2, el Comitè podrà, després de fer consultes amb l'Estat Part
interessat, prendre la decisió d'incloure un resum dels resultats de la
investigació en l'informe anual que presenti d'acord amb l'article 24.
Article 21
1. D'acord amb el present article, tot Estat Part en la present Convenció
podrà declarar en qualsevol moment que reconeix la competència del Comitè
per rebre i examinar les comunicacions en què un Estat Part al.legui que
un altre Estat Part no compleix les obligacions que li imposa aquesta
Convenció. Les esmentades comunicacions tan sols es podran admetre i
examinar d'acord amb el procediment establert en aquest article si les
presenta un Estat Part que hagi fet una declaració per la qual reconeix en
relació a si mateix la competència del Comitè. El Comitè no tramitarà
d'acord amb aquesta article cap comunicació relativa a un Estat Part que
no hagi fet aquesta declaració. Les comunicacions rebudes en virtut del
present article es tramitaran conformement al procediment següent:
a) Si un Estat Part considera que una altre Estat Part no compleix les
disposicions de la present Convenció podrà assenyalar l'assumpte a
l'atenció del dit Estat mitjançant una comunicació escrita. Dins un
termini de tres mesos, comptador a partir de la data de recepció de la
comunicació, l'Estat destinatari proporcionarà a l'Estat que hagi enviat
la comunicació una explicació o qualsevol altra declaració per escrit que
aclareixi l'assumpte, la qual ha de fer referència, fins allà on sigui
possible i pertinent, als procediments nacionals i als recursos adoptats,
en tràmit o que puguin utilitzar-se en aquest cas.
b) Si l'assumpte no es resol a satisfacció del dos Estats Parts
interessats en el termini de sis mesos comptadors a partir de la data en
què l'Estat destinatari hagi rebut la primera comunicació, qualsevol del
dos Estats Parts interessats tindrà dret a sotmetre'l al Comitè,
mitjançant notificació dirigida al Comitè i a l'altre Estat;
c) El Comitè entendrà de tot assumpte que se li sotmeti en virtut del
present article després d'haver-se assegurat que s'han interposat i
esgotat en aquest assumpte tots els recursos de la jurisdicció interna de
què es pugui disposar, conformement als principis de dret internacional
generalment admesos. No s'aplicarà aquesta regla quan la tramitació dels
esmentats recursos es perllongui injustificadament o no sigui probable que
millori realment la situació de la persona que sigui víctima de la
violació de la present Convenció;
d) El Comitè farà les sessions a porta tancada quan examini les
comunicacions previstes en el present article:
e) A reserva de les disposicions de l'apartat c), el Comitè posarà els
seus bons oficis a disposició dels Estats Parts interessats a fi d'arribar
a una solució amistosa de l'assumpte, fonamentada en el respecte de les
obligacions establertes en la present Convenció. A aquest efecte, el
Comitè podrà designar, quan pertoqui, una comissió especial de
conciliació;
f) En tot assumpte que se li sotmeti en virtut del present article, el
Comitè podrà demanar als Estats Parts interessats a què es fa referència
en l'apartat b) que facilitin qualsevol informació pertinent;
g) Els Estats Parts interessats a què es fa referència en l'apartat b)
tindran dret a estar representats quan l'assumpte s'examini en el Comitè i
a presentar exposicions verbalment, o per escrit, o de les dues maneres;
h) El Comitè, dins els dotze mesos següents a la data de recepció de la
notificació esmentada en l'apartat b), presentarà un informe en el qual:
ï) Si s'ha arribat a una solució d'acord amb el que disposa l'apartat e),
es limitarà a una breu exposició dels fets i de la solució aconseguida;
ii) Si no s'ha arribat a cap solució d'acord amb el que disposa l'apartat
e), es limitarà a una breu exposició dels fets i hi afegirà les
exposicions escrites i les actes de les exposicions verbals que hagin fet
els Estats Parts interessats.
Per a cada assumpte, s'enviarà l'informe als Estats Parts interessats.
2. Les disposicions del present article entraran en vigor quan cinc Estats
Parts en la present Convenció hagin fet les declaracions a què fa
referència el paràgraf 1 d'aquest article. Aquestes declaracions les
dipositaran els Estats Parts en poder del secretari general de les Nacions
Unides, el qual en trametrà còpia als altres Estats Parts. Tota declaració
podrà retirar-se en qualsevol moment mitjançant notificació dirigida al
secretari general . Aquesta retirada no serà obstacle perquè s'examini
qualsevol assumpte que sigui objecte d'una comunicació ja tramesa en
virtut d'aquest article; no s'admetrà en virtut d'aquest article cap nova
comunicació d'un Estat Part una vegada que el secretari general hagi rebut
la notificació de retirada de la declaració, llevat que l'Estat Part
interessat hagi fet una nova declaració.
Article 22
1. Tot Estat Part en la present Convenció podrà declarar en qualsevol
moment, conformement al present article, que reconeix la competència del
Comitè per rebre i examinar les comunicacions enviades per persones
sotmeses a la seva jurisdicció, o en nom seu, que al.leguin que són
víctimes d'una violació per un Estat Part de les disposicions de la
Convenció. El Comitè no admetrà cap comunicació relativa en un Estat part
que no hagi fet aquesta declaració.
2. El Comitè considerarà inadmissible tota comunicació rebuda conformement
a aquest article que sigui anònima, o que, al seu pare, constitueixi un
abús del dret de presentar aquestes comunicacions, o que sigui
incompatible amb les disposicions de la present Convenció.
3. Sense perjudici del que disposa el paràgraf 2, el Comitè assenyalarà
les comunicacions que se li presentin conformement a aquest article a
l'atenció de l'Estat Part en la present Convenció que hagi fet una
declaració d'acord amb el paràgraf 1 i respecte del qual s'al.legui que ha
violat qualsevol disposició de la Convenció. Dins un termini de sis mesos,
l'Estat destinatari proporcionarà al Comitè explicacions o declaracions
per escrit que aclareixin l'assumpte i exposin, si és el cas, la mesura
correctiva que aquest Estat hagi adoptat.
4. El Comitè examinarà les comunicacions rebudes d'acord amb el present
article a la llum de tota la informació posada a la seva disposició per la
persona de què es tracti, o en nom seu, i per l'Estat Part interessat.
5. El Comitè no examinarà cap comunicació d'una persona, presentada
conformement a aquest article, llevat que s'hagi assegurat que:
a) La mateixa qüestió no ha estat, ni és en aquell moment, examinada per
un altre procediment d'investigació o solució internacional;
b) La persona ha exhaurit tots els recursos de la jurisdicció interna de
què es pugui disposar; no s'aplicarà aquesta regla quan la tramitació dels
esmentats recursos es perllongui injustificadament o no sigui probable que
millori realment la situació de la persona que sigui víctima de la
violació de la present Convenció.
6. El Comitè farà les seves sessions a porta tancada quan examini les
comunicacions previstes en el present article.
7. El Comitè comunicarà el seu parer a l'Estat Part interessat i a la
persona de què es tracti.
8. Les disposicions del present article entraran en vigor quan cinc Estats
Parts en la present Convenció hagin fet les declaracions a què fa
referència el paràgraf 1 d'aquests article. Aquestes declaracions els
Estats Parts les dipositaran en poder del secretari general de les Nacions
Unides, el qual en trametrà còpia als altres Estats Parts. Tota declaració
podrà retirar-se en qualsevol moment mitjançant notificació dirigida al
secretari general. Aquesta retirada no serà obstacle perquè s'examini
qualsevol assumpte que sigui objecte d'una comunicació ja tramesa en
virtut d'aquest article; no s'admetrà en virtut d'aquest article cap nova
comunicació d'una persona, o feta en nom seu, una vegada que el secretari
general hagi rebut la notificació de retirada de la declaració, llevat que
l'Estat Part interessat hagi fet una nova declaració.
Article 23
Els membres del Comitè i els membres de les comissions especials de
conciliació designats d'acord amb l'apartat e) del paràgraf 1 de l'article
21 tindran dret a les facilitats, privilegis i immunitats que es
concedeixen als experts que duen a terme missions per a les Nacions
Unides, d'acord amb el que disposen les seccions pertinents de la
Convenció sobre Prerrogatives i Immunitats de les Nacions Unides.
Article 24
El Comitè ha de presentar un informe anual sobre les seves activitats en
virtut de la present Convenció als Estats Parts i a l'Assemblea General de
les Nacions Unides.
PART III
Article 25
1. La present Convenció estarà oberta a la firma de tots els Estats.
2. La present convenció estarà subjecta a ratificació. Els instruments de
ratificació es dipositaran en poder del secretari general de les Nacions
Unides.
Article 26
La present Convenció estarà oberta a l'adhesió de tots els Estats.
L'adhesió s'efectuarà mitjançant el dipòsit d'un instrument d'adhesió en
poder del secretari general de les Nacions Unides.
Article 27
1. La present Convenció entrarà en vigor el trentè dia a partir de la data
en què hagi dipositat el vintè instrument de ratificació o d'adhesió en
poder del secretari general de les Nacions Unides.
2. Per a cada Estat Part que ratifiqui la present Convenció o s'hi
adhereixi després d' haver estat dipositat el vintè instrument de
ratificació o d'adhesió, la Convenció entrarà en vigor el trentè dia a
partir de la data en què aquest Estat hagi dipositat el seu instrument de
ratificació o d'adhesió.
Article 28
1. Tot Estat Part podrà declarar, en el moment de la firma o la
ratificació de la present Convenció o de l'adhesió a aquesta, que no
reconeix la competència del Comitè segons estableix l'article 20 .
2. Tot Estat Part que hagi formulat una reserva d'acord amb el paràgraf 1
del present article podrà deixar sense efecte aquesta reserva en qualsevol
moment mitjançant notificació al secretari general de les Nacions Unides.
Article 29
1. Tot Estat Part en la present Convenció podrà proposar una esmena i
dipositar-la en poder del secretari general de les Nacions Unides. El
secretari general comunicarà l'esmena proposada als Estats Parts, i els
demanarà que li notifiquin si desitgen que es convoqui una conferència
d'Estats Parts amb la finalitat d'examinar la proposta i sotmetre-la a
votació. Si dins els quatre mesos següents a la data d'aquesta notificació
un terç almenys dels Estats Parts es declara a favor de la convocatòria,
el secretari general de les Nacions Unides convocarà una conferència sota
els auspicis de les Nacions Unides. Tota esmena adoptada per la majoria
dels Estats Parts presents i votants en la conferència serà sotmesa pel
secretari general a tots els Estats Parts per a la seva acceptació.
2. Tota esmena adoptada conformement al paràgraf 1 del present article
entrarà en vigor quan dos terços dels Estats Parts en la present Convenció
hagin notificat al secretari general de les Nacions Unides que l'han
acceptada d'acord amb els seus respectius procediments constitucionals.
3. Quan les esmenes entrin en vigor seran obligatòries per als Estats
Parts que les hagin acceptades, mentre que la resta d'Estats Parts
continuaran obligats per les disposicions de la present Convenció i per
les esmenes anteriors que hagin acceptat.
Article 30
1. Les controvèrsies que sorgeixin entre dos o més Estats Parts en relació
amb la interpretació o l'aplicació de la present Convenció, que no puguin
solucionar-se mitjançant negociacions, se sotmetran a l'arbitratge, a
petició d'un dels Estats. Si en el termini de sis mesos comptadors a
partir de la data de presentació de la sol.licitud d'arbitratge les Parts
no aconsegueixen posar-se d'acord sobre la forma d'aquest, qualsevol de
les Parts podrà sotmetre la controvèrsia al Tribunal Internacional de
Justícia, mitjançant una sol.licitud presentada d'acord amb l'Estatut del
Tribunal.
2. Tot Estat, en el moment de la firma o ratificació de la present
convenció o de la seva adhesió, podrà declarar que no es considera obligat
pel paràgraf 1 del present article. Els altres Estats Parts no estaran
obligats per aquest paràgraf davant cap Estat que hagi formulat la dita
reserva.
3. Tot Estat Part que hagi formulat la reserva prevista en el paràgraf 2
del present article podrà retirar-la en qualsevol moment notificant-ho al
secretari general de les Nacions Unides.
Article 31
1. Tot Estat Part podrà denunciar la present Convenció mitjançant
notificació feta per escrit al secretari general de les Nacions Unides. La
denúncia produirà efecte un any després de la data en què el secretari
general hagi rebut la notificació.
2. La dita denúncia no eximirà l'Estat Part de les obligacions que li
imposa la present Convenció en relació a tota acció o omissió ocorreguda
abans de la data en què hagi produït efecte la denúncia, ni la denúncia
implicarà tampoc la suspensió de l'examen de qualsevol assumpte que el
Comitè hagi començat a examinar abans de la data en què produeixi efecte
la denúncia
3. A partir de la data en què produeixi efecte la denúncia d'un Estat
Part, el Comitè no iniciarà l'examen de cap nou assumpte referent a aquest
Estat.
Article 32
El secretari general de les Nacions Unides comunicarà a tots els Estats
Membres de les Nacions Unides i a tots els Estats que hagin firmat la
present Convenció o que s'hi hagin adherit:
a) Les firmes, les ratificacions i les adhesions d'acord amb els articles
25 i 26;
b) La data d'entrada en vigor de la present Convenció d'acord amb
l'article 27, i la data d'entrada en vigor de les esmenes d'acord amb
l'article 29;
c) Les denúncies d'acord amb l'article 31.
Article 33
1. La present Convenció, els textos de la qual en àrab, xinès, espanyol,
francès, anglès i rus són igualment autèntics, es dipositarà en poder del
secretari general de les Nacions Unides.
2. El secretari general de les Nacions Unides n'enviarà còpies
certificades a tots els Estats.
|
