Benvolguda Sra. Letícia.
Un cop mes em sento defraudat, un cop mes el meu pensament utòpic va prenent forma i cada cop mes se’m confirma que tant sols es això, una utopia.
Tot i això vull fer-li saber que segueixo amb la meva creuada i que malgrat tot, no penso desistir en el meu utòpic pensament i lluitaré amb força per enfortir-lo cada cop mes.
Vist des de d’alt, pot semblar meravellós, vist des de la mes profunda ignorància pot fins i tot semblar bucòlic, vist des de mes allà dels núvols, es pot arribar a configurar un semblant amb el país de “Sisí”, aquella dolça princesa que va captivar a molts infants i no tant... en un mon de fantasia on tot era possible, be, quasi be tot...
Permetem que a partir d’aquest moment t’anomeni “Sisí”, serà molt mes afable i fins i tot li donarem un punt de tendresa.
Dons be “Sisí”, dins del meu país utòpic, va configurar-se una pel·lícula, uns escenaris i personatges, nascuts en un mon real (no pas reial), uns personatges amb esperit de lluita, amb esperit d’ambició, amb ideals, amb ganes de canviar aquest mon, amb ganes de fer-nos, de convertir-nos, de veure’ns a tots i mesurar-nos per un igual.
En aquesta pel·lícula una llum d’esperança arribar als mes alts estats dominants, no pas per casualitat... i en poc temps captivà a mig mon, amb la seva senzillesa sovint amb aparença feble i un punt de timidesa.
En aquesta pel·lícula, mig mon alçà un crit d’esperança, una oportunitat pel canvi, una oportunitat per posar fi a les constants demostracions i missatges subliminars de que tot va be, que als de dalt, ja els hi va be, que està a dalt es meravellós, que tenim de tot i no ens manca res, de lo bonic que es passar-se el Diumenge pel mati amb bandereta en ma veient quin us se’n fa del capital públic, veient grans bodes, bateigs i comunions amb milers de comensals, tots llustrosos, contents amb ganes de passar-ho be, i nosaltres des de la distancia, baix el soterrani, contents de veure-us feliços...
En aquesta pel·lícula, mig mon alçà un crit d’esperança, una oportunitat pel canvi, una oportunitat per posar fi a les constants demostracions i missatges subliminars de que tot va be, que als de dalt, ja els hi va be, que està a dalt es meravellós, que tenim de tot i no ens manca res, de lo bonic que es veure constantment a la televisió lo bonic que es anar de vacances sense escatimar en despeses, el vaixell sempre a punt, el “palauet” impecable i Mallorca als vostres peus, i nosaltres des de la distancia, baix el soterrani, contents de veure-us feliços...
En aquesta pel·lícula el poble diu, esperem, segur que amb el pas del temps quelcom anirà canviant... però aquest canvi no arriba... i no per manca d’oportunitats, m’entens ?.
Però be com et deia es una pel·lícula, de poca ciència i molta ficció, massa ficció i tanta ficció no pot ser bona. A la fi, amb tanta i tanta ficció, els personatges de la pel·lícula, els innocents, els de baix, abandonen amb ignorància la lluita, es deixen envair pel tarannà familiar, per l’aparent senzillesa, per l’aparent paral·lelisme amb la gent del carrer. Surten al carrer amb alegria a festejar els vostres èxits, surten al carrer a festejar les vostres noces, els vostres naixements, festejant que la nissaga no finalitzarà mai, que per fi tenim successió que per fi tenim hereus, que podrem seguir gaudint (amb imatges) dels vostres banquets, les vostres senzilles vacances, els vostres senzills vestuaris, les vostres fotografies i reportatges d’acció humanitària, visites als hospitals, que teniu un vaixell nou, que guanyeu la copa de vela i tantes i tantes satisfaccions. Però potser la que mes els omple d’alegria, es saber que “ells” podran seguir pagant tot això.
La pel·lícula de moment no te cap final, es a dir, no hi ha un “The End” queda tal i com a començat: “En un mon actual, no fa pas gaire temps, vivia una "noieta"...”
Senyoreta “Sisí” tenia preparada una escena per la pel·lícula que hagués pogut ser fantàstica.
--- En aquesta escena, mig mon alçà un crit d’esperança, ja pot veure’s un petit canvi, ja es veu un canvi. En aquesta escena la “noieta senzilla torna a quedar prenyada, si, si..., un altre personatge entrarà a formar part d’aquest mon fantàstic, però heus aquí que la “noieta” pren una decisió que canviarà el mon, una decisió que farà que tots aquells innocents i no tant, i tots aquells de la bandereta en mà, vegin la llum, comprenguin que un canvi es possible i que no hi hauran traves que poc a poc podran sortir de la seva pròpia ignorància...
La “noieta senzilla” ha pres la decisió i no permetrà que cap membre de la “reialesa” pugui fer-la canviar, ha estat una decisió pensant amb el poble, una cop de causa efecte per a demostrar que quelcom està canviant, una decisió d’apropar-se un poc a tots nosaltres, de compartir i viure les experiències d’una forma comuna, de donar exemple.
La valenta decisió:
Príncep meu, tindrem la nena, o el nen o el que sigui a la “Seguretat Social”, en una habitació compartida i amb un “sofaret” perquè tu “príncep meu” puguis passar la nit al meu costat.
Fantàstic, oi que si ?
Imagina’t els titulars, imagina’t...
Saps “Sisí” la seguretat social, està canviant molt, ja no es com anys enrera, tot ha millorat molt, el servei, l’atenció i podem dir amb orgull que disposem d’un servei de salut excel·lent i mes si ho comparem amb altres països.
Es clar, som molts i es normal que tinguem que fer un poc de cua, que les llistes d’espera siguin molt llargues que sovint les visites son insuficients, però cal tenir paciència.
Si el fet de no anar-hi, ho feu pel preu, no et preocupis, podeu fer com tothom i pagar una quota mensual, es un poc cara, però com que t’ho descompten del sou, no li dones massa importància, tens sou oi ?, perquè si no...
Be “Sisí” ja que dono per fet que ben aviat us plantejareu tenir mes descendència, podries fer un acte de “fe” i plantejar-te la meva proposta, d’aquesta forma podria posar un final feliç a la meva pel·lícula...
Si vols i tens temps, pots passar-te per algun hospital de la “Seguretat Social” i veure-ho amb els teus propis ulls, ja veuràs... les habitacions tenen molta llum, les infermeres i metges son cada cop mes amables, les explicacions i atencions, supremes, els aparells mèdics del millor que hi ha i el fet de tenir una habitació compartida te els seus avantatges, fora dels horaris de visites, quan estàs sola, sempre tens algú amb qui parlar, algú amb qui compartir.
Va, sigues valenta “Sisí”, estic que segur que aquesta si que seria una decisió d’apropament al poble, deixat estar de vaixells, festes, cocktails, actes socials, la neu, Mallorca, etc.... per això ja tenim a gent com “Pocholo”.
Sigues Valenta ¡
anar a la pàgina principal www.elformiguer.org