EL DIARIO DE PATRICIA
Un fet mes que demostra la perillositat d'aquest tipus de programes BASURA
Una tal Patricia i els senyors d'Antena 3, màxims responsables de la mort d'una jove en mans de la seva parella dies desprès de passar pel programa
Quan s'acabarà ? "BASURA I MES BASURA"
i.... un altre
i s'afegeix un mes - Realment Penós
"Xeics"
- Ja heu guanyat prou diners, deixeu de
fabricar deixalles.
ELS ORÍGENS I EVOLUCIÓ DE LA TELE-BASURA
MANIFEST CONTRA LA TELE-BASURA
1. L'acabo "telebasura" ve donant nom, des de la passada dècada, a una forma de fer televisió caracteritzada per explotar el morbo, el sensacionalisme i el escàndol com palanques d'atracció de l'audiència. La "telebasura" es defineix pels assumptes que aborda, pels personatges que exhibeix i col·loca en primer plànol, i, sobretot, per l'enfocament distorsionat al que recorre per a tractar aquests assumptes i personatges.
2. Els promotors de la "telebasura", en la seva recerca d'un "mínim comú denominador" capaç de concitar grans masses d'espectadors davant la pantalla, utilitzen qualsevol tema d'interès humà, qualsevol esdeveniment polític o social com mera excusa per a desplegar el que consideren elements bàsics d'atracció de l'audiència: sexe, violència, sensibleria, humor gruixut, superstició, en molts casos de forma successiva i recurrent dintre del mateix programa. Sota una aparença hipòcrita de preocupació i denúncia, els programes de "telebasura" es regodeigen amb el sofriment; amb la mostra mes sòrdida de la condició humana; amb l'exhibició gratuïta de sentiments i comportaments íntims. Desencadenen una dinàmica en la qual el circ "mes difícil encara" anuncia una espiral sense fi per a sorprendre a l'espectador.
3. La "telebasura", compte, també, amb una sèrie d'ingredients bàsics que la converteixen en un factor de aculturització i desinformació, així com en un obstacle per al desenvolupament d'una opinió publica lliure i fonamentada: - El reduccionisme, amb explicacions simplistes i implistes dels assumptes mes complexos, fàcilment comprensibles, però parcials o interessades. Una variant d'aquest reduccionisme és el gust per les teories conspiratories de no se sap quins poders ocults, que en molts casos serveixen de coartada a determinats personatges i grups de pressió en la seva labor d'intoxicació. - La demagògia, que sol presentar totes les opinions com equivalents per si mateixes, independentment dels coneixements sobre els quals se sustenten o dels seus fonaments ètics. A això contribueix la realització de suposats debats i enquestes, que no són sinó simulacres dels veritables debats i enquestes, i que lluny de llançar llum sobre els problemes contribueixen a consolidar la idea de el "tot val". També la demagògia conta amb una variant: el desplegament de missatges esotèrics, milagreros i paranormals, presentats de forma acrítica i en el mateix plànol de realitat que els arguments científics. - El menyspreu per drets fonamentals com l'honor, la intimitat, el respecte, la veracitat o la presumpció d'innocència, que la seva conculcació no pot defensar-se en cap cas apel·lant a la llibertat d'expressió. Aquest menyspreu desemboca en la realització de "judicis paral·lels"; en l'abús del "amarillismo" i l'escàndol: en la presentació de testimoniatges suposadament veritables però que en realitat provenen de "convidats professionals". I, per descomptat, en l' apoteosi d'una televisió de la trivialitat, basada en el protagonisme dels personatges del món rosa i *ualda, les nimietats del qual i conflictes sentimentals, tractats des del mes descarat "amarillismo", són altre dels ingredients d'aquesta infecta salsa. El problema és encara mes sagnant quan aquest tipus de continguts es difonen a través de les televisions publiques, l'obligació moral de les quals i legal és subministrar productes, ètica i culturalment, solucionis.
4. La "telebasura" no ha inventat gens: l'afalac fàcil a l'espectador, el gust pel sensacionalisme, vénen de molt antic. Però en l'actualitat, l'enorme influència social dels mitjans de comunicació de masses engrandeix de forma exponencial els efectes negatius d'aquest tipus de missatges. -La "telebasura" es troba avui en un moment ascendent del seu cicle vital. És com un càncer, la metàstasi del qual tendeix a envair-lo tot, o potser com un virus informàtic que, contamina el que toca i acaba per impedir el manteniment o l'aparició en les graelles d'altres models d'informació mes respectuosos amb la veritat i amb l'interès social.
5. Ha arribat el moment que tots els agents implicats en l'activitat televisiva prenguin consciència de la seva responsabilitat davant la "telebasura", que per descomptat vària en importància segons la capacitat de cadascun de condicionar les regles del mercat. Responsabilitat, per punt dels Poders Públics, de les cadenes, dels anunciants. Responsabilitat dels programadors i dels professionals. I responsabilitat, també, del ciutadà, que àdhuc sense deixar-se enganyar per la fal·làcia de l'espectador sobirà que pel seu mer domini del comandament té la capacitat de modelar l'oferta, deu saber que la seva decisió de veure un programa no aquesta exempta de conseqüències, ni per a la seva pròpia dignitat ni per al propi mercat televisiu. En la televisió ens enfrontem amb un fenomen social complex articulat en grans companyies de l'objectivitat de les quals és lícit discrepar. Darrere dels mitjans de comunicació existeixen interessos, poders i models socials i ideològics. per tant, qüestionar la seva objectivitat i preguntar-se el perquè de determinades insistències en un tema mentre s'ignoren altres, és una forma de començar a comprendre críticament els missatges televisius.