WWW.ELFORMIGUER.ORG - S A L V E M L O D E L T A ¡
VOLS SOBREVOLAR AQUEST PAREDIS EN PERILL I AMENACES CONSTANTS ?
POTS FER-HO DE D'AQUÍ
La zona humida mes gran de Catalunya amb mes de 320 km2, constitueix un dels habitats aquàtics mes importants de la mediterrània occidental.
El seu poder natural no es menys que la riquesa cultural i tarannà de la gent i els pobles que l'habiten, que amb una cultura i llengua pròpia que manifesten amb orgull, es mantenen valents enfront dels atacs constants dels que son víctimes.
Pot ser i dic, pot ser que l'únic pecat que ha comes aquesta terra, hagi estat el de existir al extrem sud d'aquest el nostre país.
Entre fronteres sovint confós amb terres valencianes, ha vist des de sempre com des de les terres mes al nord, se'l veia amb un acusat menyspreu.
Víctima d'un centralisme per part de Barcelona i no menys brutal del que constantment estem patint per part del estat espanyol, pot veure com aquí tot es vàlid, res te preu, res te valor i tot està permès.
Durant anys ha estat la zona mes desprotegida, oblidada per tothom que amb el cap posat en terres Barcelonines i Gironines van oblidar durant anys la frase ja coneguda per tothom que "el sur también existe".
Tot i aquest menyspreu, gràcies a una gent valenta, fidel als seus orígens i estimant per damunt de tot la seva terra, l'han convertit en aquest paradís que es ara.
AQUÍ TENIU VERITABLES HISTORIES DEL DELTA
Un esperit de lluita que a banda d'alguns polítics que ho han aprofitat pel seu propi interès, s'ha portat sempre en la mes absoluta solitud, la gent d'allà, fent pinya i lluitant, sempre lluitant, han aconseguit grans fites que perduraran per sempre a la seva memòria.
Récordes ?
Una greu amenaça torna a caure sobre aquest territori. Els grans i no tan grans especuladors, veuen com les costes del nostre país, estan completament saturades, ells ho han destruït i ara es lamenten que ja no hi ha lloc per poder seguir especulant, ja no hi ha lloc per seguir movent la maquinaria capitalista, i dons, que queda ?.
Ara retornen als seus orígens, especular allà on hi ha terra verge. Ja han començat per les comarques d'interior, sembla ser que ara està de moda i si no, ells faran que així sigui, es dediquen a especular amb terrenys a les comarques del pre-pirineu i pirineu. Pobles i poblets que estan actualment al ben mig d'un paradís natural, es veuran d'aquí no massa temps envaïts per aquesta maquinaria.
Son molts els que actualment ja estan posant les seves mirades cap a terres del sud, No podem permetre-ho. Ja vam perdre contra els senyors de FADESA, recordeu ? d'altres vindran, segur. Ens captiven amb el nombre de llocs de treball, alegen que el futur del Delta passa pel turisme, que l'arròs no te futur, ens fan l'ullet amb grans projectes econòmics, gran benefici per la zona, diuen. Benefici per... no se...
Parlavem fa un moment del fet que ací tot si val, i darrerament tenim una mostra mes que ratifica aquest pensament. Parlant amb una amiga em comentava la darrera malifeta que un cop mes posa de manifest tot el que estem comentant, crec que el text que va enviar-me es prou significatiu i em permeto amb el premis d'ella, transcriure'l íntegrament tal i com va enviar-me'l en un intercanvi de correus, diu així:
Pues bé de moment ,si no explota la nuclear de Vandellòs i de rebot
quan estigue el del gas colocat pues entre les dues coses farem focs
artificials i no seran perquè siguen festes d'Agosto., je je je.
Bueno no es cosa de riure pero com veuras tot cap a les comarques de Baix
Tarragona, amunt Castelló, perquè no ens deixen ser ni catalans, i es clar
natros no volem ser valencians.
Donar la sensació d'aquelles famoses paraules de un sin tierra.
Baix el nom de "ENS PRENEN LA TERRA I L'AIRE" neix una nova crida a la lluita i un cop mes companys, estem sols, ja heu pogut veure les reaccions de la resta del país, la veritat es que "tan se'ls hi enfot", això queda molt lluny i mes preocupats per si cau la Sagrada Família o per on han de circular les bicicletes, o si trèiem o no les paradetes de muxonets de les rambles, o...., obliden amb massa facilitat que això es un problema de tots.
Us deixo aquí un document que he rebut d'un company i tot i que diuen que això ja es un fet, que han arribat a un acord amb ajuntaments, que la planta procesadora estarà mes lluny del que havien dit inicialment, no tenim que permetre-ho, lluitem fins al final i units com hem fet sempre, la excusa es la reserva de gas, la realitat es poder manipular els preus amb total impunitat.
US SEGUIREM INFORMANT I ENDAVANT AMB LA LLUITA ¡
Savieu que ?...
El fet que el projecte Castor es
publiqués al BOE el 2 d'agost ha fet que aquest dimarts s'hagi exhaurit ja el
període per presentar al·legacions. Amb això, tant l'Ajuntament d'Alcanar
com la Federació d'ERC a l'Ebre van treballar a corre-cuita per tenir temps de
presentar-les.
Lla diputada
d'ERC al Parlament i portaveu republicana al Consell Comarcal del Montsià, Marta
Cid, ha avançat que aquest dimecres el ple del Consell del Montsià aprovarà una
moció unitària, consensuada amb tots els portaveus, de rebuig del projecte
Castor. En aquesta moció, es demana la paralització del projecte, es dóna suport
a l'Ajuntament d'Alcanar en les seves accions, i es reclama que abans de
resoldre la utilitat pública s'informi a tots els afectats.
Cid ha reconegut que si bé l'Ajuntament d'Alcanar i la Generalitat de Catalunya
potser no són 'afectats que legalment han de ser consultats', ha reclamat
'sentit comú' i transparència en aquest tipus de projectes. Davant d'això, la
diputada ha demanat a la resta de formacions polítiques de fer 'front comú
perquè és l'única manera d'avançar davant d'una situació d'indefensió
increïble'. Així, apel·lant a l'impacte territorial del projecte, ERC presentarà
mocions als ajuntaments ebrencs perquè es rebutgi la construcció del dipòsit i
la planta de tractament de gas al terme de Vinaròs.
Per la vostra informació, us transcrivim un text publicat al diari AVUI
Què és el projecte Castor?
El 1996 el ministeri d'Indústria va concedir a l'empresa España Canadà Resources (més tard transformada en ESCAL-UGS) un permís per investigar la possibilitat de fer servir un antic pou de petroli situat davant la costa d'Alcanar com a dipòsit subterrani de gas natural. El ministeri d'Indústria va donar el seu vist-i-plau inicial al projecte l'any 2002. La construcció d'aquest dipòsit està inclosa a la planificació gasística estatal des de fa cinc anys. Després d'una llarga tramitació tècnica i administrativa, el projecte va ser presentat a informació pública el 2 d'agost (al BOE).
Per què serviria el projecte Castor?
El 70% del gas natural que es consumeix a l'Estat espanyol arriba a través de vaixells (a ports com els de Barcelona o Sagunt) i la resta per gasoductes. No hi ha grans dipòsits per mantenir reserves de gas. En cas d'avaria o crisi amb els països productors (Algèria, principalment), les reserves de gas a Espanya són molt limitades. El projecte Castor permetria augmentar substancialment el volum de gas emmagatzemat, que es faria servir per regular millor el subministrament i per poder afrontar qualsevol crisi.
Quin és el cost econòmic del projecte?
L'empresa promotora afirma que ha invertit fins ara 25 milions en el projecte (estudis tècnics i tramitacions legals) i que el seu cost final serà d'uns 925 milions d'euros.
Quin és el termini previst per posar-lo en marxa?
El calendari actual de l'empresa ESCAL-UGS preveu instal·lar la plataforma marina el setembre del 2008 i iniciar la perforació dels pous l'octubre del 2008. Si no es compleixen els terminis previstos (per retards en la tramitació administrativa, per exemple), la plataforma marina no es podria instal·lar fins a la primavera del 2009, segons l'empresa. L'inici de la injecció del gas està prevista per a l'octubre del 2010.
On es farà el dipòsit de gas?
El gas es vol emmagatzemar sota el mar, en una formació rocosa submarina que es troba 22 quilòmetres a l'est de Vinaròs. En aquesta roca hi havia originalment petroli, que va ser explotat per l'empresa Shell entre 1975 i 1989. En total es van extreure uns 56 milions de barrils de petroli.
Ara, a la superfície del mar, just a sobre del dipòsit o magatzem, s'instal·laria una plataforma marina similar a plataformes petrolíferes com Casablanca (que es troba en funcionament davant el delta de l'Ebre).
Quines instal·lacions es faran a terra i davant la costa?
El projecte preveu construir una estació compressora a terra, a dos quilòmetres de la platja, als terrenys seleccionats i adquirits fa uns 10 anys per l'empresa promotora del projecte. La parcel·la es troba a 1,5 quilòmetres del nucli urbà d'Alcanar i a 2 quilòmetres de Vinaròs. Aquesta planta a terra serveix de connexió entre el dipòsit submarí i la xarxa general de gas. No és una planta regasificadora, com la que existeix al port de Barcelona (on es tracta el gas liquat que arriba en vaixells per convertir-lo en gas). La planta a terra serveix per donar pressió al gas i facilitar la seva injecció en la roca on es troba el dipòsit.
Finalment, entre la planta a terra i el dipòsit submarí s'ha de construir un gasoducte d'uns 24 quilòmetres de llarg. Segons el projecte supervisat pels ministeris d'Indústria i Medi Ambient, la part marina del gasoducte es construiria aprofitant un passadís existent en els esculls artificials instal·lats fa anys davant Alcanar, per tal de reduir l'impacte sobre la vida marina i la pesca. Els dos quilòmetres de gasoducte a terra serien subterranis.
Com es guarda el gas?
El gas s'injecta, a 300 atmosferes de pressió, dins una formació de roca calcària (porosa) que anys enrere havia estat plena de petroli. Quan es va tancar l'explotació petrolífera, la roca es va omplir d'aigua com si fos una gran esponja sòlida. És a dir, aquest dipòsit de gas no és un gran forat a sota del mar sinó una immensa roca porosa que es troba a 1.750 metres sota el nivell del mar. El gas que es vol emmagatzemar s'injecta a les petitíssimes porositats de la roca a través d'uns pous i, quan fa falta per al consum, es deixa sortir fins a la xarxa general.
Quant gas hi cabria al dipòsit?
En total, hi cabrien 1.900 milions de metres cúbics de gas; encara que el volum útil serà d'1.300 milions de metres cúbics. Amb aquesta quantitat i amb el sistema d'explotació previst, el gas del dipòsit Castor permetria proveir una tercera part de tot el consum de l'Estat espanyol durant uns 50 dies. Per guardar aquest gas en dipòsits esfèrics com els que hi havia al costat de la Vall d'Hebron (a Barcelona, els ous d'en Porcioles) faria falta construir 10.000 unitats. Per omplir un dipòsit Castor fan falta 14 grans vaixells de transport de gas liquat.
El gas no pot escapar-se o explotar?
El gas es trobarà a més de 1.700 metres de la superfície del mar i just per sobre de la roca on s'injectaria el gas hi ha 300 metres d'argiles totalment impermeables. Quan la roca estava plena de petroli no hi havia fuites i ara el gas tampoc podria sortir a l'exterior de forma espontània. Només es pot accedir a la roca pels pous perforats especialment. D'altra banda, al fons del mar i dins de la roca, no hi ha oxigen lliure i per tant, el gas no pot incendiar-se, ni fer explosió.
Hi ha altres dipòsits d'aquest tipus en funcionament?
Hi desenes de dipòsits subterranis de gas en funcionament arreu del món. A l'Estat espanyol hi ha dos dipòsits subterranis de gas natural en funcionament. El més antic es diu dipòsit Gaviota i es troba a uns 7 quilòmetres de la costa de Bermeo, al País Basc. La seva plataforma marina és visible des de la platja. Gaviota és propietat de Repsol i Murphy Oil, però està gestionat per Enagás. La seva planta a terra es troba a prop d'un espai d'interès natural. D'altra banda, a Osca, entre Jaca i Sabiñánigo funciona el dipòsit subterrani de gas Serrablo, de l'empresa Enagás.
Entre els projectes en marxa destaca el Marismas I, a Huelva, de Gas Natural, i el dipòsit Yela, que es construiria a Guadalajara.
Hi ha més projectes d'aquest tipus a Catalunya?
A banda del projecte que ara s'ha proposat a Vinaròs i Alcanar, està en estudi la construcció d'un dipòsit subterrani en un aqüífer d'aigua salada descoberta fa més de 30 anys entre Reus i Ruidoms. Els primers estudis indiquen que podria emmagatzemar un volum de gas similar al Castor.
Quina és l'opinió del govern de la Generalitat?
El director general d'Energia, Agustí Maure, ha explicat a l'AVUI que el govern dóna ple suport al projecte Castor i el considera de gran interès per al bon funcionament del sistema de gas a Catalunya. El govern coincideix amb el ministeri d'Indústria amb la importància estratègica del projecte i considera que reuneix les garanties de seguretat i ambientals necessàries, indica Maure. Tot i això, davant les qüestions exposades per representants locals i comarcals, el govern ha ofert la seva col·laboració per "facilitar informació a les parts interessades i per mantenir el màxim diàleg sobre els dubtes oberts i sobre la idoneïtat dels terrenys proposats per a la instal·lació de la planta a terra del projecte Castor".
Per què s'oposa a aquest projecte la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia?
El portaveu d'aquesta entitat, Joan Ferrando, afirma que "el projecte Castor suposa una destralada al desenvolupament econòmic i social d'Alcanar". Ferrando assegura que la instal·lació tindria un impacte ambiental molt negatiu en "un poble que viu principalment de l'agricultura, i s'està apostant per la producció ecològica, un esforç necessari de cara al mercat". La plataforma considera també que el projecte perjudicarà el turisme rural i la pesca. "Continuem demanant informació precisa sobre el projecte i que la Generalitat es pronunciï clarament i ens doni suport institucional", afirma Ferrando.
Què opina del projecte Castor l'alcalde de Vinaròs, Jordi Romeu?
"Som conscients de la importància del projecte a nivell global, i a Vinaròs l'entenem com una oportunitat. Ara bé, si el dipòsit de gas ha d'estar al litoral del nostre poble, i les canonades de gas han d'entrar per Vinaròs, és lògic que la planta s'instal·li al nostre municipi", ha afirmat l'alcalde. No obstant això, l'Ajuntament de Vinaròs va aprovar una moció en contra de la proposta actual d'ubicació de l'estació compressora i demana a l'empresa una alternativa consensuada amb els municipis veïns. Els terrenys proposats per Vinaròs es troben en un punt mitjà, i disten entre set i quatre quilòmetres dels nuclis urbans dels pobles del voltant.
Quina és l'opinió de l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat?
"A Alcanar no estem en contra del progrés ni del gas. Però creiem que una iniciativa així no ha de condicionar les nostres pròpies possibilitats de prosperitat, i a més, creiem que des d'un principi se'ns ha deixat al marge a l'hora de plantejar el projecte de forma intencionada", afirma l'alcalde. Alfons Montserrat considera que la ubicació proposada per a l'estació compressora es troba massa a prop del nucli urbà d'Alcanar i "te un impacte visual brutal". Per tant, l'alcalde proposa "buscar alternatives i consensuar-les".
Alguns enllaços on podeu trobar mes informació
ALGUNS ENLLAÇOS D'INTERÈS
Manifest de la plataforma pel Sénia - [aquí]
Cultura i moviments socials a les terres del mestral - [aquí]
Escrit per a divulgar la oposició al Castor.
Plataforma pel Sénia, setembre de 2007.
No al Projecte Castor a les Terres del Sénia
A la gent que vivim entre Catalunya i el País Valencià se’ns
vol imposar un macro-projecte de dipòsit submarí: el projecte Castor.
Aquest projecte representa per a tots i totes una greu agressió pels perills que
comporta, per l’afectació i l’hipoteca de futur que tindria sobre tots els
sectors que intenten desenvolupar-se al territori (turisme, pesca,
agricultura,…) i per ser un atemptat al nostre medi, la nostra salut i
seguretat, i als valors naturals i paisagístics a l’entorn del riu Sénia.
El projecte Castor vol aprofitar els antics jaciments petroliers davant la nostra costa per emmagatzemar-hi 1’3 bilions de metres cúbics de gas presuritzat (600 vegades més imflamable que el gas liquat), una estació regasificadora terrestre (que ocuparia una extensió equivalent a 18 camps de futbol, amb dos fumerals de 50 m. d’altura i un cremador de 60 m.) i totes les conduccions marines i terrestres que unirien el dipòsit, la estació regasificadora i la xarxa estatal de gasoductes.
Per tot això, per la seua proximitat a nuclis urbans i per tot el que a més a més pot comportar la realització del projecte Castor, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, atenent als valors del territori, la salut i la seguretat de les persones, en defensa de l’agricultura i la pesca, per un desenvolupament sostenible i respectuós amb el medi, ens oposem a la totalitat d’un projecte que durant més de deu anys s’ha estat gestant d’esquenes a la ciutadania.
PROU AGRESSIONS AL TERRITORI
Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia.
www.elformiguer.org - Setembre 2007