Diguem "NO"

"Cal vetllar perquè els infants, des de petits, rebin instrucció sobre valors, actituds, comportaments i estils de vida que els permetin resoldre conflictes amb mitjans pacífics i en un esperit de respecte per la dignitat humana i de tolerància i no discriminació." Programa d'acció sobre una cultura de pau. Nacions Unides,  1999

Informe d'Amnistia Internacional

Quan es compleixen 10 anys de la Convenció sobre els Drets dels Infants, les tortures, matances, assassinats i execucions són presents als aparadors de les botigues de joguines i, sobretot, de videojocs, sense que existeixi cap legislació a Espanya ni a la Unió Europea que protegeixi els infants i joves de l'apologia d'aquestes pràctiques terribles i absolutament rebutjables.
Les joguines i els videojocs són instruments essencials en l'educació dels infants i els menors. Tots els sectors de la societat involucrats són responsables de garantir que els valors de respecte a la persona, tolerància i solidaritat es fomentin mitjançant els jocs. Per això és tan greu la comercialització d'aquest tipus de joguines i jocs.
Sovint, en aquest tipus de jocs la tortura, els maltractaments, les execucions i les matances es remarquen publicitàriament com elements lúdics especialment rellevats, amb la intenció de fer més atractiva la joguina o el videojocs als potencials compradors.
A més, és del tot habitual que les indicacions relatives a les edats recomanades, siguin inexistents, confuses, o del tot inadequades.


Alguns exemples

--El guardian de la mazmorra 2 (distribuït per Electrònic Arts Software i fabricat per Bulfrog)
Segons el fullet oficial del videojocs, "a la cambra de tortura pots gaudir mostrant a les criatures rebels i herois l'equivocació de la seva conducta. Les criatures col·locades a la cambra de tortura és probable que es penedeixin, o en qualsevol cas, que revelin alguna cosa valuosa i morin"
--Medalla de honor (distribuït per Electrònic Arts i fabricat per Dreamworks Interactive)
Segons el nº 36 de la revista Play Station, "quan els dispares al cos, es posen les mans a la ferida com a mostra de dolor; si els dispares al cap no el mates perquè porten casc, però podries volar-los el cap després de treure'ls el casc amb el primer tret. De la mateixa manera, si en lloc del cap els toques a d'altres llocs del cos, necessitaràs més trets. Uns soldats són més forts que els altres, i no tots necessiten els mateixos trets per morir..."
--Carmageddon(distribuït per Virgin Interactive i fabricat per Sales Curve Interactive)
Segons el fullet que acompanya el joc "destruir tots els teus contrincants o esclafar tots els alienígenes també fa que la cursa acabi, però amb una sucosa bonificació".

Tal com hem dit, els exemples anteriors són només això, exemples: els jocs que hi ha al mercat d'aquest tipus són molts més.
En alguns casos, existeixen dues versions dels jocs, segons els nivells de violència requerits, però de vegades les mateixes empreses desanimen els jugadors de jugar a les versions menys violentes.
És el cas del darrer joc descrit, Carmageddon, en el fullet del qual s'indica que "pots escollir entre tres objectius: disputar la cursa (quin avorriment), esclafar tots els alienígenes o destruir tots els teus contrincants".
En el cas del joc Wu Tang (distribuït per Proein i fabricat per Paradox) segons la revista Play Station "Si en la versió per a menors al final d'un combat un personatge talla un braç a un altre, sense sang, en la versió "amb tomàquet" li talla un braç, després l'altre, després el cap i, finalment, el cos cau a terra vessant un riu d'hemoglobina. Espectacular, oi?"

Tots som responsables