SEMPRE AL COSTAT DELS PODEROSOS
Des de la "INQUISICIÓN" fins ara "RES A CANVIAT" Podeu comprovar-ho
Una imatge val mes que mil paraules...
RES A CANVIAT..., QUE DEUEN ESTAR TRAMANT ?
JA PODEU APLAUDIR . NO PODEU OBLIDAR LES CREUADES ?
LA "LUCHA CONTRA EL INFIEL" Segueix al vostre ritme...
han canviat les formes però no el fons...
En vols mes, fes click "AQUÍ"
Si us plau, poseu ordre o al menys sigueu sincers
En aquests
moments hi han més d’un miler de causes obertes contra eclesiàstics a tots els
Estats Units, el que dóna idea de la magnitud del problema. L’element comú de
tots aquests casos és que van ser possibles gràcies a l’actitud encobridora de
la jerarquia catòlica, que gairebé es limitava a amagar els fets traslladant els
afectats, en el millor dels casos per pura negligència, però sovint per un mal
exemple de solidaritat corporativista, per evitar que es pogués identificar
l’Església amb els escàndols, sense preocupar-se massa de les conseqüències per
a les víctimes. El fet que tractaven els abusos no com a “delictes”, que es el
que són per a la jurisdicció civil, sinó com a simples “pecats” que poden ser
“perdonats” per la pròpia l’Església, solament va contribuir a agreujar el
problema.
Europa tampoc es lliura completament dels escàndols
Els
escàndols sexuals a l’Església no són exclusius dels Estats Units. L’any passat
la revista National Catholic Reporter va difondre que a més de 23 països,
preferentment africans, sacerdots havien forçat sexualment centenars de
religioses —la pròpia Església va autoritzar a monges que prestaven els seus
serveis al continent africà a prendre anticonceptius per prevenir possibles
conseqüències no desitjades—.
Però a
Europa també s’han donat casos significatius: el cardenal de Viena, Hans Hermann
Groer, va ser obligat a dimitir l’any 1995 després d’un escàndol sonat. El mes
de febrer d’aquest any, l’arquebisbe de Poznan (Polònia), Juliusz Paetz, va ser
investigat per possibles agressions sexuals a estudiants del seminari local
després de ser acusat per multitud de joves
religiosos. Més recentment el bisbe auxiliar de Magúncia (Alemanya), Franziskus
Eisenbach, va ser acusat per una feligresa de la seva parròquia, la catedràtica
de matemàtiques Änne Bäumer-Schleinkofer, d’abusos sexuals durant unes
presumptes pràctiques exorcistes!
Segons va
difondre la revista catòlica Famiglia Cristiana al menys set sacerdots
han estat empresonats darrerament a Itàlia per pederàstia.
A Espanya,
el passat mes de febrer Ignacio Lajas Obregón, un capellà de Casares de Hurdes,
a Cáceres, va ser detingut per membres de la Unitat de Delictes Tecnològics de
la Policia Nacional acusat d’estar en possessió i d’intercanviar pornografia
infantil a través d’internet.
Com teniu “els collons” de fer aquesta afirmació:
La violencia domésica nace de la revolución sexual:
A continuació us mostro alguns fragments del document de la ultima Conferencia Episcopal
La "'revolución sexual' que tuvo su estallido en los años 60 del Siglo XX" ha tenido por "frutos amargos: la violencia doméstica, abusos sexuales y niños sin hogar", añade la Iglesia española.
"Testigos de los efectos perversos" de esta revolución "nos hallamos ante un alarmante aumento de la violencia doméstica; ante abusos y violencias sexuales de todo tipo, incluso de menores de edad en la misma familia, ante una muchedumbre de hijos que han crecido en medio de desavenencias familiares con grandes carencias afectivas y sin un hogar verdadero", dicen los obispos.
La violencia doméstica ha causado al menos 168 muertes en España desde 2001, según un reciente informe de una ONG patrocinada por la reina Sofía.
Los obispos acusan además a "los medios de comunicación y la comunidad política" de ser los "portavoces de lobbies homosexuales que reclaman (...) unos pretendidos 'derechos'" en materia familiar.
"Los mismos poderes públicos se han visto infeccionados por estas pretensiones y se han dado iniciativas que han querido equiparar al matrimonio legítimo o a la familia natural, realidades que no lo son", denuncian los obispos.
O P I N I O
Traieu vosaltres mateixos les vostres conclusions. Jo particularment crec que des de fa massa temps que l’església està pixant fora de test. Afirmen que la revolució sexual es el causant o un dels principals mals de la nostra societat, i el mal que han provocat ells mateixos ?... qui el repara, i tot el temps que hem estat vivint baix el signe de la por, escoltant els seus consells retrogrades i suportant en silenci maltractament psíquics i físics per temor a denunciar-ho.
Encara recordo perquè això no s’oblida mai la meva etapa estudiantil a les “Escuelas Salesianas” primer amb les monges i desprès amb els capellans, puc recordar com si ara fora el càstig que vaig tenir que suportar per parlar al pati amb una nena, sabeu que fan fer-me... Amb una bata de color rosa (de la època) i un llaç van fer-me entrar a totes les classes de les nenes durant tot el matí (tenia 7 anys) , això no es violència ?, això no es maltractament ? i com això us en podria explicar algunes mes, recordo els càstigs de “Sor Esperanza” o quan et cridaven al despatx del “Padre Prefecto” , etc, etc, etc,.
Jo particularment em nego a incloure aquest fets dins del perdò que la església proclama per tots el fets que ells anomenen “històrics” ja que com es pot veure, res a canviat, segueixen igual, que ha canviat ? molt senzill Senyors que ara la gent ja no te por i ara la gent denuncia els vostres fets. Com podeu culpar a la revolució sexual pels mals de la nostra societat quan vosaltres encara no teniu resolts els vostres abusos de poder i teniu la indignitat de comprar el silenci a cop de talonari...
Si us plau sigueu seriosos d’una vegada i comenceu per netejar la “merda” dins de casa vostra avanç de culpar-nos d’allò que nosaltres a diferencia de vosaltres, practiquem amb tota llibertat.
Algunes dades per la reflexió
La diòcesi de Bòston ha quedat pràcticament arruïnada. Ha hagut de pagar ja al voltant de 40 milions de dòlars a les víctimes —uns 10 milions a les 86 víctimes de Geoghan— però encara té pendents més de 500 demandes d’afectats per abusos que poden suposar indemnitzacions per valor de més de 100 milions de dòlars. Per acabar d’adobar-ho l’escàndol ha provocat un fort descens de les donacions i ingressos dels fidels que han deixat la diòcesi al límit de la bancarrota. El bisbe Richard G. Lennon, que administra la diòcesi de forma interina, ha optat de moment per reduir els programes socials i tancar escoles de la diòcesi, però segons declarava ell mateix està considerant tancar-ne d’altres i vendre propietats de l’Església per fer front a les obligacions derivades de les sentències.
Un dels últims casos és el de José Francisco Cox, arquebisbe emèrit de La Serena, a Xile, que el passat mes de novembre va abandonar precipitadament el seu país per recloure's en un monestir a Europa en transcendir el seu passat pederasta. El més greu és que havia estat denunciat diverses vegades per capellans de base a la jerarquia catòlica del país que no va fer absolutament res per aturar-lo. El cas va resultar especialment sagnant en saber-se que l’Església havia pressionat els mitjans per endarrerir la publicació del fets i tenir marge per poder treure el bisbe del país abans que se n’assabentés l’opinió pública.
Del document promogut per la Santa Seu que han aixecat polèmica són el fet que els bisbes no estaran obligats a notificar als tribunals civils les denuncies d’abús sexual de menors en aquells estats on no sigui estrictament obligatori fer-ho segons la legislació civil, aproximadament la meitat del total. Pel que fa als judicis la “norma” recomana jutjar els acusats en tribunals eclesiàstics segons el dret canònic, de forma anònima i a porta tancada, contemplant en determinats casos la possibilitat que els judicis siguin traslladats a Roma, lluny de la jurisdicció americana que així no podria sol·licitar proves ni intervenir.