IMMIGRACIÓ.   LA INJUSTÍCIA SOCIAL DEL NOSTRE TEMPS       Necessitem la teva opinió, pots fer-ho des de [aquí]

Cada cop hom podem sentir comentaris pel carrer, dels nostres veïns, dels nostres amics, de companys de la feina, de familiars.   Al carrer es viu una espècie d'eufòria col·lectiva envers a un fet que fora de crear alarmisme, tenim que començar a viure com una part mes de la nostra vida social i dels compromisos que hem adquirit al viure (per sort) en un païs "democràtic", lliure i obert a la resta del mon.

La immigració no ha estat sempre un problema i això be ho saben tots els empresaris de sectors com l'agricultura, construcció, serveis turístics, etc.. que any darrera any s'han vist gratament beneficiats per la permesa contractació il·legal que els ha permès pagar un sous miserables a costa d'omplir i engrandir el seus patrimonis.

I nosaltres que hem fet, dons... no rés i els nostres politics? dons... tampoc rés.   Ningú ha fet rés, tret de lamentar-se.

Tenim que entendre que ens agradi ho no, estem immersos en un mon globalitzat, també en part gràcies a nosaltres que hem pogut veure com en els deu anys últims, el consumisme excessiu i en molts casos innecessari s'ha apropiat de les nostres vides, seguint el joc marcat per les grans multinacionals.

Tenim que entendre que per exemple la gran expansió de les telecomunicacions, Internet i les noves tecnologies, han arribat als països del "tercer mon" i gràcies a això, han tingut la oportunitat de veure com vivint nosaltres, les nostres celebracions, la sobre alimentació a la que estem sotmesos, al excés de consum, etc etc etc ...

Han pogut veure com els primers en arribar i en un percentatge molt elevat, han pogut malgrat la sobre explotació i l'abús, refer les seves vides.   Tenen un sou que no arriba ni al salari mínim establert per la llei, però potser l' equivalent als ingressos de tot un any en el seu païs.   

Han pogut veure que tot i tenir que compartir vivendes per culpa d'alguns propietaris que sense vergonya i amb tota impunitat legal, volen treure'n profit cobrant lloguers abusius amb l'únic objectiu malèfic d'enriquir i augmentar el seu patrimoni.  Malgrat això poden tenir un sostre.

Han tingut que abandonar les seves famílies, pares, muller, fills, germans, amics, coneguts, i marxar a milers de kilòmetres a una terra desconeguda, diferent llengua, diferents costums, diferent clima i sovint mal vistos, apartats i amb poques oportunitats.

Això companys, ha de ser molt dur.  Posem-se per un instant a la seva pell, no es just el que estan fent, a la fi tan sols busquen un sistema de vida millor, per ells i les seves famílies.

Ara que ha sortit el tema de les seves famílies,  amb be al cap una problemàtica nova i que ja està donant molt de si entre les converses de bar que mencionava anteriorment.

Totes les persones immigrants que afortunadament han trobat el seu futur aquí i ja estan mes o menys establerts, porten ara les seves famílies.  Un fet del tot normal i que tots i cadascun faríem en el seu lloc, o no ?

Ara quin es el problema social que això genera ?, lògicament aquestes persones retrobades (retrobament familiar) sovint son gent gran, pares o avis, es a dir no son des del punt de vista laboral productius.   Això vol dir que tan sols generaran despesa social. Si analitzem les darreres xifres podem veure de que estem parlant:

Catalunya va concedir l'any passat 53.838 peticions de reagrupament familiar, un 44% mes que l'any 2006.

Degut a problemes burocràtics, encara hi ha 26.848 peticions que no han estat efectives en el 2006 

Per demarcacions les peticions han estat: Barcelona 38.977, Tarragona 8.032, Girona 3.607 i Lleida 3.202.

De totes aquestes xifres el 52,8 % van ser per portar menors de 18 anys, el 44,6% entre 18 i 65 anys i un 2,6 per majors de 65 anys.

 

El total d'expedients resolts per les oficines d'estrangeria va ser de 494.763 expedients.

Davant d'aquest nou panorama social, podem pensar que això pot generar una situació caòtica, un caos social i saturació del serveis que com a ciutadans tenim merescuts.

Baix el meu punt de vista, ja fa masses anys que això es veu vindre i es un procés totalment imparable, tot el contrari es un canvi social que anirà a mes, podrem veure en un futur no molt llunya com aquestes xifres s'aniran multiplicant de forma exponencial, es un procés sense fi, es una nova era, un nou escenari i tenim que anar prenent consciencia, preparant-nos per aquest nou futur.

Sense lamentacions, sense comentaris xenòfobs, acceptant que això es un fet, que estem parlant de essers humans, com tu i com jo, amb l'únic fet diferencial d'haver tingut la sort o la desgràcia dependent del costat que ho mira, de néixer en lloc diferents.

Durant aquest dies, sento parlar a molts politics, i no m'agrada que a El Formiguer es parli de política, però en aquest cas penso que val la pena mencionar alguns fets, vergonyosos.

Tots sabem les mancances que tenim en temes socials, tots sabem que no hi prou inversió, que hi ha manca de recursos i que el problema anirà a mes, que "pinten bastos".   Ara arriba la campanya, les properes eleccions del març son un bon caramel, ningú vol perdre i tothom vol el poder.     Tornem a les falses promeses, les elucubracions i "palles mentals" per confondre a la gent, amb enganys, amb trampes.   Un exemple el tenim en la batalla que porten amb els 400 € famosos que diuen segons ells, ens han cobrat de mes i que volen retornar-los.    Per favor, sigueu seriosos. 

Si s'ha recollit mes del compte, perquè no els destineu a augmentar el pressupost en temes socials ?

Ens hem d'anar preparant per aquest nou futur, no ens lamentem, no plorem, això es un fet, ens agradi o no i no tindrem altre remei que canviar el nostre "modus vivendi", segur que ens tocarà renunciar (potser) a part del nostre sistema de vida actual, renunciar a una petita part dels nostres excessos per a poder compartir, per equilibrar un poc aquest mon de bojos, per a donar mes oportunitats als mes necessitats, per igualar un poc la balança, perquè nosaltres nosaltres no siguem tan rics i ells no siguin tan pobres. 

També mentalitzar-nos que aquest nou vinguts, tenen els seus orígens en mons ben diferents, cultures distants i en la majoria de casos amb una escassa o nul·la educació per manca total de recursos (prou feina tenen en subsistir).  Tenim que donar temps al temps, tenir molta paciència, entendre el problema i participar-hi, no donar l'esquena pensant tan sols en els fets que de forma banal poden perjudicar el nostre estatus econòmic o social i per sobre de tot i amb enteniment no oblidar mai que estem parlant de essers humans.

FEM ENTRE TOTS UN ESFORÇ ¡

Des del poder no ho faran, per ells son tan sols xifres, un "gra al cul" sovint molest i sovint benefactor quan es tracta de vots, ingressos o oportunitats per a fer les seves magistrals i absurdes aparicions en públic.   Un cop mes i com sempre, les solucions es troben a les nostres mans, nosaltres, la massa social els  únics capaços de fer quelcom per aportar millores, amb comprensió, amb enteniment amb paciència i oblidant d'un cop per sempre que som superiors, tan sols som essers humans, com ells, amb la única diferencia d'haver nascut en un mon diferent.

ÀNIM¡  PODEM DEMOSTRAR EL QUE SOM

US RECOMANO VEURE AQUEST VIDEO

El Formiguer

ALGUNES DADES D'INTERÈS        

La immigració es cosa de tots, no podem tancar els ulls, la desesperació, la pobresa, la misèria, la cultura es la que obliga a magrebies, subsaharians, asiàtics, llatinoamericans, etc., a fugir dels seus països en busca d’alguna oportunitat.  La immigració es cosa de tota l’humanitat, els governs europeus amb la seva incapacitat i manca d’interès per donar solucions al problema no fan altra cosa que tancar els ulls i promoure lleis d’estrangeria del tot inacceptables i injustes.

Ser immigrant no es cap “Xollo” i molt menys no entranya cap privilegi, tot el contrari.  Us heu posat per un moment en el seu lloc, podeu arribar a imaginar el que deu ser deixar-ho tot, absolutament tot, casa, família, amics, cultura, llengua, identitat.   Sens dubte ha de ser molt dur, i nosaltres que fem ?;  criticar-los, menysprear-los, insultar-los i tots aquells empresaris que no els volen ni veure, aprofitar-se de la seva situació i convertir-se en els principals promotors del ESCLAVISME.

Un 26,40 por ciento de la población reclusa en España está compuesta por presos extranjeros. Son un total de 12.689 personas de un total de 48.070 encarcelados en los 66 centros de internamiento en funcionamiento a fecha de 26 de septiembre de 2003, según indica el Gobierno en una respuesta parlamentaria a la diputada socialista Mercedes Gallizo, a la que tuvo acceso Línea Social Digital.

Según los datos facilitados por Instituciones Penitenciarias a través del Ministerio de Interior, la cárcel de Soto (Madrid) es la que cuenta con mayor número de prisioneros extranjeros con 949, seguida de la penitenciaría de La Moraleja (Palencia) con 911 internos de nacionalidad no española.

Por detrás se sitúan, Valdemoro (Madrid), con 739; Topas, con 633; Valencia, con 503; Zaragoza, con 438; La Lama (Pontevedra), con 389; Madrid II, con 388; Almería, con 386; Alicante-Cumplimiento, con 376; Algeciras, con 333, y Palma de Mallorca con 283.

Las penitenciarías que menor número de internos extranjeros tienen en sus celdas son Alcázar de San Juan, con 3; Santa Cruz de la Palma, con 5; el Hospital Psiquiátrico de Sevilla, con 6; Cuenca, con 11 y Valencia C.I.S., con 12.

 

El VIII Informe de Exclusión Social presentado por Médicos del Mundo revela un incremento de prostitutas procedentes del África Subsahariana y de Europa del Este. También, advierte de que se ha duplicado el número de toxicómanas extranjeras

El 88 por ciento de las prostitutas atendidas por Médicos del Mundo en España son inmigrantes, según se desprende del VIII Informe de Exclusión Social presentado recientemente por la organización humanitaria. 

UN POC D'HISTÓRIA

La societat esclavista prova de basar-se íntegrament en l'esclavitud, és a dir, en el fet que la gran majoria de les classes productores de la societat siguen esclaves. Aquesta és una fase històrica que no està connectada a cap evolució particular del sistema de classes sinó que s'ha repetit al llarg de tota la història que coneixem. Els esclaus han sigut part de les societats humanes des de l'època tribal, fins a les societat monàrquiques, i també en la societat capitalista. Mentre l'esclavitud ha sigut practicada per tot el món en diferents èpoques, tan sols de forma excepcional en el curs de l'era dels sistemes classistes, hi ha hagut intents de crear “societats esclavistes” reals, com fou el cas d'Amèrica (1492-1865) o de l'Imperi Romà (-150 - 350).

L'esclavitud a gran a escala ha existit en moltes societat. El primer exemple conegut prové d'Atenes al voltant de l'any -600, després que Soló hagués abolit l'esclavatge per deutes dels ciutadans (el 594). Els esclaus eren aconseguits principalment mitjançant el tràfic, però també a partir dels presoners de guerra. En el cim de l'esclavisme, al voltant d'un terç de la població d'Atenes eren esclaus. Més tard, zones de l'Imperi Otomà comerciaren amb esclaus, i en el punt àlgid la població esclava suposà una cinquena part de la població d'Istambul. En el Sudan, entre el 1200 i el 1900, d'una a dues terceres parts de la població de determinades àrees eren esclaus. A Ghana, entre el 1076 i el 1600, un terç de la població era esclava.

L'Imperi Romà provà de mantindre una societat esclavista durant més de 500 anys. Roma havia sigut un gran imperi semi-feudal amb molts camperols/pagesos. Els camperols eren necessaris per a la guerra expansiva de l'imperi, de forma que els soldats capturats poguessen ésser emprats com a treball esclau a les finques. Roma fou capaç de mantindre una població esclava d'un terç en tot l'imperi, però això esdevingué més i més difícil sota les pressions d'una expansió continuada. Nombrosos aixecaments heroics d'esclaus contribuiren finalment a la fi del despotisme romà.

Existí una petita societat esclavista en el kanat de Crimea, entre el 1475 i el 1783. Els tàrtars feien incursions a les societats veïnes, i empraven els captius pel comerç d'esclaus. Al voltant d'un 75% de la població de Crimea eren esclaus. El 1783, l'emperadriu russa Ekaterina, esclafà implacablement aquesta societat esclavista, i incorporà les seues terres i gents a l'Imperi Rus.

Les societats esclavistes d'Amèrica han sigut les més profundes i repressives de la història. El comerç d'esclaus aviat quedà dominat per l'extremadament rendible comerç sucrer. En els anys 1700, un terç de la població de Cuba era esclava, mentre que a les illes de Jamaica, Antigua i Granada més del 80% eren esclaus. Les poblacions nadiues d'aquestes illes foren completament, o quasi completament, exterminades en genocidis massius efectuats pels europeus. Al Brasil, més de la meitat de la població fou esclava i treballà en les plantacions de cafè fins el 1800. Als Estats Units d'Amèrica, els primers esclaus foren capturats a Àfrica i transportats per l'Atlàntic en les condicions més salvatges, el 1619. Tan sols la meitat de la gent transportada en aquests vaixells sobrevivia al viatge. La població esclava de Sud dels EUA oscil·la entre un i dos terços fins a que l'esclavitud fou legalment prohibida després de la Guerra de Secessió, el 1865.

D'acord amb Marx i Engels, la societat esclavista era la primera forma de societat de classes. Com que es basaven en el migrat coneixement d'història antiga que els europeus tenien aleshores (a Roma, Grècia i Egipte), Marx i Engels pensaven que la societat esclavista aparegué quan la constitució tribal fou minada per la presència de forasters dins la comunitat tribal però fora del sistema de parentiu, en el qual es basava la constitució tribal, i encara més, quan la productivitat del treball arribà a un punt que féu possible de fer treballar els forasters com a esclaus:

“L'augment de la producció en totes les branques — ramaderia, agricultura, artesania — donà a la força de treball humana la capacitat de produir més producte del necessari per a la subsistència... els presoners de guerra foren convertits en esclaus. Amb el seu augment de la productivitat del treball, i per tant de la riquesa, i de la seus ampliació del camp de la producció, la primera gran divisió social del treball anà lligada, en les condicions generals històricament vigents, a la introducció de l'esclavitud. De la primera gran divisió social del treball sorgí la primera gran fractura de la societat en classes: amos i esclaus, explotadors i explotats”.

Quan l'Imperi Romà cresqué i estengué el seu domini a més i més territori del món antic, l'economia de saqueig, d'obtenció de tributs i de supervisió del treball esclau esdevingué no sols esgotadors, sinó extremadament ineficient com a sistema de producció, i odiada universalment. D'ésser el cor bategant d'un Imperi, Roma gradualment caigué a la posició d'ésser simplement una altra ciutat provincial.

“L'esclavitud ja no era rentable; és per això que s'extingí. Però en morir deixava el seu agulló enverinat – l'estigma que rep el treball productiu dels homes lliures. Aquest fou l'atzucac que no deixava eixida al món romà: l'esclavitud havia esdevingut econòmica impossible, el treball dels homes lliures era moralment rebutjat. La primera ja no podia ésser la forma bàsica de la producció social; l'altra, no ho podia ésser encara. Res no s'hi podia fer tret d'una revolució completa... l'opressió dels funcionaris i dels grans terratinents romans havia esdevingut tan feixuga que molts “romans” fugiren vers els districtes ja ocupats pels bàrbars, i on els ciutadans romans no temíem res amb tanta intensitat com el retorn al domini romà”.

La societat esclavista no havia produït cap classe capaç d'enderrocar-la, de fer una revolució social; atomitzada i reduïda al nivell d'animals de granja, els esclaus eren incapaços d'una rebel·lió sòlida o d'escapar, i menys encara de prendre el poder. A la fi Roma fou rescatada des de l'exterior, pels pobles tribals de l'Europa central:

“Sols els bàrbars són capaços de rejuvenir un món de les urpes d'una civilització col·lapsada”.

Teoria marxista: A partir de les runes fumejants de la civilització, els pobles tribals locals elaboraren gradualment un nou sistema de vida que no provava de reduir ningú a la posició d'esclau i que incorporà a la llei romana força components de l'antiga constitució tribal. La societat esclavista aparegué a molts punts del món en diferents èpoques, i com l'imperi romà, les altres societats esclavistes també acabaren amb la seua mort.

La qüestió que ens hem de demanar és si la divisió del treball humà requereix necessàriament una societat esclavista per tal de construir el feudalisme? Coneixem exemples incomptables de societats que tingueren el feudalisme sense una societat esclavista: des de mil·lennis de dinasties xineses, fins la civilització d'Harappa, l'antic Egipte, totes les manifestacions del feudalisme europeu, els imperis maia i inca, Japó, etc. I encara que a l'Europa meridional les principals classes productores fosses esclaves, aquests esdeveniments s'haurien d'entendre més com una aberració que no pas com una ruta històricament necessària. El feudalisme europeu posterior no es basà en Roma, Roma fou demolida, esclafada, la seua memòria completament oblidada i escombrada durant segles – els únics records se servaren a l'Orient Mitjà. Roma no tingué cap gran imperi feudal – Anglaterra, França i Rússia, el tingueren. Mentre que es pot dir que el capitalisme dels EUA al sud es basà en l'esclavitud, també cal dir que aquest és un exemple històric únic, i certament no es tractava d'una transició de la societat tribal a la feudal.

Així és important de deixar clar que els primers marxistes tenien concepcions errònies degut a la manca de dades. Ha sigut una concepció errònia però comuna, fins i tot en el segle XX, per exemple, la idea que l'antic Egipte era una societat massivament esclavista. La interpretació dels jeroglífics mitjançant la pedra de Rosetta, així com els avenços arqueològics, han mostrat que tot i que hi havia esclavitud a Egipte, no era de cap manera el sector essencial de la societat productora. Així, és més acurat descriure l'evolució general de la història humana com una transició de la societat tribal cap al feudalisme i el capitalisme. Tot i que la història no és quelcom simple, i el desenvolupament és desigual i complex, en mirar l'essència del sistema productiu, es veu que els esclaus no són infreqüents, però que la societat esclavista no és habitual.