Però... Que es el poder ?

És pot definir el poder com la capacitat que té una persona o un grup per a imposar la seva voluntat sobre la dels altres, sobretot quan la conducta que s'imposa es contrària als desitjos o inclinacions d'aquells a qui s'imposa. Per aquest motiu, el poder es tradueix en una relació en la qual un dels elements queda controlat, condicionat o determinat per l'altre component de la relació. El poder no només s'exerceix en l'àmbit de la política sinó que impregna tots els àmbits de la nostra vida social. Allà on hi ha un grup humà, allà hi ha poder, ja que, sovint, on hi ha més d'una voluntat, n'hi ha una que tendeix a imposar-se a les altres.

Un pensament molt particular

Fa molt anys un bon amic va dir-me:  Desenganyat, a Espanya manen set famílies.  En aquell moment no vaig donar-li importància i vaig pensar que es tractava d’una frase feta o d’una opinió gratuïta.  Poc a poc he anat prenen consciència del que volia dir realment i he arribat a la conclusió que aquestes set famílies formen en realitat part del entramat socio-politic que pretén i de moment ho està aconseguint manipular el nostre comportament fins a l’extrem de despreocupar-nos per una realitat social que poden palpar i viure a la nostra societat actual.

Es trist oblidar tan ràpid els esforços, sacrificis i lluita constant que van fer els nostres predecessors morint molts en el intent de aconseguir per a nosaltres una societat mes justa.

Avanç (i no fa pas massa temps) l’església i el seu poder basat amb la por ens tenia totalment inmersos en un estat de consolació constant, qualsevol desgracia era per voluntat de Deu, ens anaven venent l’idea que el “CEL” era dels pobres mentre ells sempre estaven al costat dels rics i poderosos, per sort ja fa temps que hem obert els ulls i actualment ja tan sols poden enganyar al que realment vol que l’enganyin.

Qui ens està enlluernant actualment?.   Crec que tinc la resposta:     El consumisme, es un dels grans mals de la nostra societat actual, mitjançant el bombardeig constant de falses necessitats ens veiem dins d’una roda cada cop mes difícil d’aturar.    Volem de tot i el mes aviat possible i quan mes tenim, mes volem i això ens obliga a treballar mes i mes i el mes trist acceptant sovint unes condicions de treball que encara beneficien mes al capital, l’engreixem justament amb les nostres falses necessitats creades i li donem totes les armes perquè segueixin engrandint la roda.   Ells ens han donat la vena, perquè nosaltres ens tapem els ulls.

Els banquers i les multinacionals ens enlluernen.   Tots estem atrapats, l’hipoteca, la lletra del cotxe, la segona residència, la roba, la llum, el gas, el mòbil, les vacances d’estiu, d’hivern, setmana santa, etc., etc., etc.,...    Això a que ens obliga, a treballar i treballar sense tenir temps de pensar en res mes i quan tenim un moment d’esbarjo, que carai, a sortir i divertir-nos que per això treballem.

Això no durarà sempre, no pot durar.     Penseu una cosa:  els rics cada cop son mes rics i els pobres cada cop mes pobres, si ja se això a passat sempre, direu, però... i els que estem al mig, i els que no som ni rics ni pobres, que fem, heu pensat que som els únics que podem canviar-ho.

Pensa-ho i treu les teves pròpies conclusions.    Però una cosa es certa, amb aquest consumisme que ens envolta estem ajudant a que els rics siguin mes rics i lògicament no estem fent rés perquè els pobres siguin cada dia menys pobres.

História cronològica del moviment obrer