Qui son realment els poderosos

Però... Que es el poder ?

És pot definir el poder com la capacitat que té una persona o un grup per a imposar la seva voluntat sobre la dels altres, sobretot quan la conducta que s'imposa es contrària als desitjos o inclinacions d'aquells a qui s'imposa. Per aquest motiu, el poder es tradueix en una relació en la qual un dels elements queda controlat, condicionat o determinat per l'altre component de la relació. El poder no només s'exerceix en l'àmbit de la política sinó que impregna tots els àmbits de la nostra vida social. Allà on hi ha un grup humà, allà hi ha poder, ja que, sovint, on hi ha més d'una voluntat, n'hi ha una que tendeix a imposar-se a les altres.

Un pensament molt particular

Fa molt anys un bon amic va dir-me:  Desenganyat, a Espanya manen set famílies.  En aquell moment no vaig donar-li importància i vaig pensar que es tractava d’una frase feta o d’una opinió gratuïta.  Poc a poc he anat prenen consciència del que volia dir realment i he arribat a la conclusió que aquestes set famílies formen en realitat part del entramat socio-politic que pretén i de moment ho està aconseguint manipular el nostre comportament fins a l’extrem de despreocupar-nos per una realitat social que poden palpar i viure a la nostra societat actual.
Es trist oblidar tan ràpid els esforços, sacrificis i lluita constant que van fer els nostres predecessors morint molts en el intent de aconseguir per a nosaltres una societat mes justa.
Avanç (i no fa pas massa temps) l’església i el seu poder basat amb la por ens tenia totalment inmersos en un estat de consolació constant, qualsevol desgracia era per voluntat de Deu, ens anaven venent l’idea que el “CEL” era dels pobres mentre ells sempre estaven al costat dels rics i poderosos, per sort ja fa temps que hem obert els ulls i actualment ja tan sols poden enganyar al que realment vol que l’enganyin.
Qui ens està enlluernant actualment?.   Crec que tinc la resposta:     El consumisme, es un dels grans mals de la nostra societat actual, mitjançant el bombardeig constant de falses necessitats ens veiem dins d’una roda cada cop mes difícil d’aturar.    Volem de tot i el mes aviat possible i quan mes tenim, mes volem i això ens obliga a treballar mes i mes i el mes trist acceptant sovint unes condicions de treball que encara beneficien mes al capital, l’engreixem justament amb les nostres falses necessitats creades i li donem totes les armes perquè segueixin engrandint la roda.   Ells ens han donat la vena, perquè nosaltres ens tapem els ulls.

Els banquers i les multinacionals ens enlluernen.   Tots estem atrapats, l’hipoteca, la lletra del cotxe, la segona residència, la roba, la llum, el gas, el mòbil, les vacances d’estiu, d’hivern, setmana santa, etc., etc., etc.,...    Això a que ens obliga, a treballar i treballar sense tenir temps de pensar en res mes i quan tenim un moment d’esbarjo, que carai, a sortir i divertir-nos que per això treballem.

Això no durarà sempre, no pot durar.     Penseu una cosa:  els rics cada cop son mes rics i els pobres cada cop mes pobres, si ja se això a passat sempre, direu, però... i els que estem al mig, i els que no som ni rics ni pobres, que fem, heu pensat que som els únics que podem canviar-ho.

Pensa-ho i treu les teves pròpies conclusions.    Però una cosa es certa, amb aquest consumisme que ens envolta estem ajudant a que els rics siguin mes rics i lògicament no estem fent rés perquè els pobres siguin cada dia menys pobres.

História cronològica del moviment obrer

1811 Primeres revoltes ludistes al Regne Unit.
1821 Primeres accions obreres contra les màquines a Alcoi (destrucció de telers).
1823 Primeres accions obreres contra les màquines a Camprodon.
1824 Legalització del sindicalisme a la Gran Bretanya. Aparició dels primers sindicats (Trade Unions).
1832 Fundació a Barcelona de la fàbrica Bonaplata (primera fàbrica de vapor de Catalunya i de l'Estat espanyol).
1834 Llibertat d'indústria.Supressió definitiva dels gremis.
1835 Destrucció (crema) de la fàbrica Bonaplata (acte ludista).
1838 Primera Carta del Poble: inici del cartisme britànic.
1840 Constitució a Barcelona de l'Associació de Teixidors (primera associació obrera). Creació de les primeres mutualitats obreres.
1841 Moviments per la llibertat d'associació i d'organització obrera.
1844 Prohibició de les societats obreres.
1848 El manifest comunista, de K.Marx i F.Engels. Declaració de Seneca Falls.
1850 Expansió del moviment sufragista (fins al 1900).
1854 Destrucció de selfactines. Reorganització del moviment obrer (fins al 1856).
1855 Conflicte de les selfactines.Primera vaga general a Catalunya.
1856 Les organitzacions obreres tornen a la clandestinitat.
1861 Quinze mil obrers catalans demanen a les Corts llibertat d'associació. Fundació de l'Ateneu de la Classe Obrera.
1864 Constitució de la Primera Internacional (AIT) a Londres.
1868 Creació de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona. Llibertat d'associació. G.Fanelli arriba a Madrid.
1869 Creació de nuclis de la Internacional a Espanya. Constitució del sindicat Les Tres Classes de Vapor, important sindicat de caire reformista.
1870 Fort creixement del moviment obrer organitzat. Primer Congrés Obrer Espanyol, dins del marc de la Internacional, a Barcelona, en el que es crea la Federació Regional Espanyola de l'AIT. S'adopten les tesis de Bakunin. Revolta contra les quintes.
1872 Escissió de l'AIT. Divisió del moviment obrer espanyol. Congressos obrers a Saragossa i Còrdova, on s'enfronten bakuninistes i marxistes.
1873 Vaga general a Barcelona. Participació del moviment obrer en la protesta cantonal (Alcoi). Projecte de llei de jurats mixtes. Inici de la Gran Depressió, la primera crisi econòmica del capitalisme (crisi econòmica mundial).
1874 Nova etapa de repressió, després del cop d'Estat de Pavía: l'AIT és declarada il.legal i les associacions obreres passen a la clandestinitat.
1879 Fundació del PSOE (Pablo Iglesias).
1881 Congrés obrer a Barcelona que crea la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), de tendència anarquista.
1883 Fets de la Mano Negra, a Andalusia.
1888 Congrés fundacional de la UGT (Unió General de Treballadors) i el PSOE (Partido Socialista Obrero Español) (el 1899 es traslladaran a Madrid) a Barcelona.
1889 Constitució de la Segona Internacional (o Internacional Socialista) a París. Creació del Foment del Treball Nacional.
1890 Primera manifestació del Primer de Maig. Sufragi universal masculí.
1891 Forta agitació rabassaire a causa dels desastres de la fil.loxera (fins al 1896).
1892 Període d'atemptats anarquistes (acció directa) (fins al 1897). Aixecament anarquista de Jerez (intent d'alliberar presos).
1893 Comencen els atemptats anarquistes amb bombes a Barcelona (fins al 1897). Atemptat contra Martínez Campos. Bombes del Liceu.
1894 Execució d'anarquistes a Barcelona (Montjuïc).
1896 Atemptat del carrer de Canvis Nous, a la processó del Corpus. Procés de Montjuïc (es dicten cinc penes de mort contra anarquistes). Llei de repressió de l'anarquisme.
1897 Assassinat de Cánovas del Castillo al balneari de Santa Águeda de Sant Sebastià, comès per l'anarquista italià Angiolillo.
1899 Congrés del PSOE a Madrid. La UGT trasllada la seva seu a Madrid.
1900 Llei d'Accidents de Treball. Primeres lleis de caire social.
1901 Vagues a les conques del Ter i Freser. Fundació de l'Organització Internacional del Treball.
1902 Vaga general revolucionària a Barcelona reivindicant la jornada de vuit hores (febrer). Reconeixement del dret de vaga.
1903 Fundació del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria), sindicat dels dependents del comerç i de la indústria. Vaga general a Reus.
1904 Llei del Descans Dominical.
1907 Fundació de Solidaritat Obrera.
1909 Setmana Tràgica (juliol): vaga general i insurrecció popular, en protesta contra la guerra del Marroc. Severíssima repressió militar. Llei de vagues.
1910 Constitució de la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya, de tendència anarco-sindicalista, que l'any següent configurarà la CNT. Pablo Iglesias, primer diputat del PSOE.
1911 I Congrés de la CNT: constitució de la CNT (Confederació Nacional del Treball).
1914 Inici Primera Guerra Mundial (fins al 1918). Incorporació de la dona al món laboral.
1916 Aliança UGT-CNT.
1917 Vaga general revolucionària a tot l'Estat, convocada pels dos sindicats majoritaris CNT i UGT. Moviment de protesta obrera davant l'encariment de la vida. Vaga general dels ferroviaris (agost). Revolució socialista russa d'octubre.
1918 Congrés de Sants de la CNT. Creació dels Sindicats Únics. Comença l'època del pistolerisme i l'assassinat polític (fins al 1923).
1919 Vaga de la Canadenca a Barcelona, que acaba en vaga general. Jornada de vuit hores. Creació dels Sindicats Lliures. Constitució de la Tercera Internacional (Komintern) a Moscou. Fundació de l'Organització Internacional del Treball (OIT). Congrés Nacional de la CNT.
1920 El governador de Barcelona Martínez Anido dissol la CNT. Violència social creixent a Barcelona. Assassinat de l'advocat laboralista F.Layret.
1921 Increment del pistolerisme. Assassinat de Dato. Llei de Fugues. Fundació del Partit Comunista d'Espanya (PCOE).
1922 Subsidi de maternitat.
1923 Assassinat de Salvador Seguí, el Noi del Sucre. Vaga general contra la dictadura (la UGT no s'hi adhereix).
1924 Persecució i il.legalització dels partits polítics i sindicats obrers (CNT).
1927 Creació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
1929 Aldarulls estudiantils. Crac de la Borsa de Nova York. Comença la crisi econòmica mundial.
1931 Demanda massiva de revisions de contractes de conreu (agost). Manifest trentista i escissió de la CNT. Control absolut de la CNT per la FAI. Es reconeix el sufragi femení. Crema de convents a Madrid.
1932 Revolta anarquista de l'Alt Llobregat. Enfrontaments a Arnedo.
1933 Insurrecció anarcosindicalista a diverses localitats catalanes (gener). Revolta anarquista a Casas Viejas.
1934 Vaga general. Revolució d'Astúries (octubre). Vaga general a Barcelona (octubre). J.Comte mor defensant el CADCI.
1936 Assassinat dels germans Badia per la FAI (abril). Inici de la Guerra Civil espanyola (juliol). Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya (juliol-setembre). La CNT-FAI dirigeix el moviment revolucionari i s'apodera del control de Catalunya. Decret de Col.lectivitzacions de la Generalitat (octubre). Assassinats indiscriminats. Aldarulls. Els militants obrers decreten la vaga general i obtenen armes.
1937 Fets de Maig. Persecució del POUM.
1939 Fi de la guerra civil (1 abril). S'estableix la cartilla familiar de racionament (maig). Inici de la Segona Guerra Mundial /3 setembre) (fins al 1945).
1940 Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo. Ley de Unidad Sindical i creació dels sindicats verticals.
1941 Primer enfrontament maquis-Guàrdia Civil.
1942 Execució de Joan Peiró.
1944 Ocupació de la Vall d'Aran pel maquis (octubre).
1945 Fi de la Segona Guerra Mundial (2 setembre).
1948 L'ONU proclama la Declaració Universal dels Drets Humans (desembre).
1949 Quatre membres del PSUC són afusellats a Barcelona (febrer).
1951 Vaga de Tramvies a Barcelona (febrer-març).
1952 Fi del racionament (març). Pla Badajoz. S'inaugura la fàbrica SEAT (juny).
1956 Descontentament obrer i universitari.
1958 Vagues a diverses empreses.
1959 Fundació d'ETA (juliol).
1960 Mort del guerriller Quico Sabaté.
1962 Gran conflictivitat laboral. Vaga minera a Astúries. Aparició de Comissions Obreres (CC.OO.).
1965 Agitació universitària.
1966 Fundació del Sindicat Democràtic d'Estudiants de Barcelona (març):La Caputxinada.
1967 Gran conflictivitat. Estat d'excepció a Biscaia.
1968 Maig francès. Revoltes estudiantils a Europa. Segona onada de feminisme. S'estimula la circulació de treballadors dels països membres de la CEE.
1969 Estat d'excepció.
1970 Procés de Burgos contra quinze militants d'ETA.
1973 Judici contra dirigents de CC.OO. (Procés 1001). Felipe González, elegit secretari general del PSOE. Comença la crisi econòmica mundial (crisi del petroli). Crisi energètica. Augmenta l'atur en els països industrialitzats.
1974 Execució de Salvador Puig Antich i del polonès Heinz Chez (març).
1975 Ley de Prevención del Terrorismo (llei antiterrorista). Afusellaments de militants d'ETA i FRAP (rebuig internacional). Mort de Franco (20 novembre). Joan Carles I, rei (22 novembre).
1976 Agitació social creixent.
1977 El Govern aprova la Llei d'Associacions Polítiques: legalització dels partits i sindicats.
1978 Diversos atemptats a Barcelona.
1982 Eleccions generals: victòria del PSOE per majoria absoluta (28 octubre). Felipe González, president del govern.
1983 Comença la reconversió industrial.
1986 Eleccions generals: victòria del PSOE (juny).
1987 Atemptat d'ETA a Hipercor (Barcelona) (juny).
1988 Vaga a l'ensenyament. Vaga general del 14 de desembre.
1989 Eleccions generals: el PSOE perd la majoria absoluta (octubre).
1993 Eleccions generals: victòria apretada del PSOE, que perd la majoria absoluta (juny).
1996 Eleccions generals: derrota del PSOE en favor del PP.
2002 Vaga general del 20 de juny.