Antecedents:

L'origen d'aquest tipus de televisió té les seves arrels en la ràdio nord-americana. Després de la II Guerra Mundial, alguns programes van començar a rebre trucades dels oïdors que enviaven salutacions a les seves familiars i amics, i que van acabar contant les seves tragèdies amoroses, laborals o existencials. Vint anys després, la televisió va adoptar aquest format i es va omplir de vídeos casolans enviats per la pròpia audiència que mostraven situacions més aviat ridícules ocorregudes a persones normals. Aquest gènere de camera oculta va tenir un rotund èxit durant els anys seixanta i setanta. Ja en els vuitanta sorgeix, també en Estats Units, el fenomen dels "talk shows", on els convidats feien públics els seus problemes i fins i tot podien arribar a les mans davant la mirada atònita dels televidents. I la seva seqüela van ser els "reality shows", on el públic es converteix en espectador de la vida i misèries d'una sèrie de personatges que prèviament han accedit a destapar les seves intimitats davant les càmeres. En Espanya, el primer programa "Tele-Basura" va ser Tómbola, que s'emetia per Telemadrid fins que el director general de l'ens públic decidís suspendre'l en resposta a una petició reiteradament realitzada des de diversos àmbits de la societat. Però va ser l'arribada de "Gran Hermano" el que va marcar un abans i un després en la graella de programació de les diferents cadenes. A partir d'aquí han aparegut diferents formats (El Bus, Supervivientes, La Isla de los Famosos, Operación Triunfo, Hotel Glam) el comú denominador del qual és l'existència d'un grup de persones a les quals s'aïlla en un lloc determinat i on, nit i dia, són seguides per càmeres que mostren d'elles fins els detalls més mínims i escabrosos, explotant la vulgaritat i el morb.
 

Continuara...