La mort d'un futbolista...

Podem o no podem intentar canviar les coses... ?

M'explico, sovint veiem noticies alarmants i d'altres no tant, noticies del nostres mal anomenats "dirigents", noticies de la faràndula, noticies de la premsa "Rosa" que massa sovint ja es mescla d'una forma confusa amb el mon polític, econòmic, social, cultural i moral.

Son aquelles que per part dels mitjans de comunicació, busquen impactar de forma emocional en les nostres vides, però per desgracia tant sols això, impactar.  A la recerca constant de la noticia, a la recerca constant per escalar punts en la "batalla de les audiències" sovint, massa sovint, perden el fil de la realitat social i sovint massa sovint obliden de forma quasi immediata allò que fa uns instants era la "First Notice".

La farsa del mitjans continua, i ho fa de forma vertical i permesa per tothom.

Exemples com els viscuts fa uns dies, son els que a mi particularment em donen molts motius per a perdrem en la meditació, buscant a l'hora o si mes no intentant-ho, quina es la finalitat de la noticia, segur que un darrera fons obscur ens acompanya.

Per tal d'il·lustrar-vos un poc mes en tot el que intento dir en aquesta exposició, em referiré a mode d'exemple a la noticia que saltava la darrera setmana i referent a la mort sobtada d'un gran futbolista i ho dic amb tots els meus respectes a la seva figura, com a persona en primer lloc, com a esportista i com a esser humà.  No obstant no puc fer rés per amagar la meva indignació al veure com ha estat tractat el tema i com la gent ha estat, com en altres ocasions manipulada d'una forma inconscient i un cop mes pels mitjans de comunicació.

Repeteixo un cop mes per tal d'evitar mals entesos que ho dic primer que tot amb tot els meus respectes, la mort de qualsevol esser humà, sigui qui sigui, sigui quin sigui el seu pensament ideològic, la seva religió, el seu estatus social, si es que hi ha estatus per algú..., per davant de tot som persones i això va per davant de tot.

Dit això i amb la esperança que hagi quedat prou clar, reprenc aquest escrit tornant a fer referència a la mort d'aquest esportista que malauradament ens ha deixat.

Aquesta noticia a estat primera plana en quasi be tots el periòdics, s'han omplert planes i planes en infinitat de revistes i ha estat motiu d'omplir els noticiaris de la nostra patètica televisió  en mes d'un 45% del temps i durant dies i dies.   Ha estat motiu també d'aparició de politics com no, que lògicament han aprofitat la ben entesa per marcar-se uns quants punts i anar a dormir convençuts que han fet be la seva feina.  Ha omplert de llàgrimes mes d'una ciutat, ha estat capaç de ser motiu per suspendre actes lúdics i no tant, ha aconseguit unir dues aficions "rivales a muerte", caldrà veure quan dura, suposo que fins al proper enfrontament, ha estat motiu de discussió envers a si els controls mèdics als "futbolistes" son suficients (això ja clama al cel) i tots hem pogut veure als alts dirigents de les principals empreses esportives del país com amb careta de pena i convençuts ells mateixos del que deien, ens intentaven trametre les seves paraules de sentiment i dolor.    Un darrera l'altre anaven passant per les càmeres de la nostra (repeteixo) patètica televisió, en un afany per intentar guanyar la cursa i el premi al "millor".

Tot aquest afaire envers a la mort d'una persona, a mi personalment em remou de dalt a baix i no puc mes que mostrar la meva indignació.

En primer lloc perquè considero que tots el professionals de la maquinaria econòmica del "Futbol" , son això, professionals, molt ben remunerats i amb unes expectatives de jubilació a curt termini mes que excel·lents.  Si ho equiparem al mercat professional, sabeu quants accidents laborals hi ha diàriament ?, teniu idea de la quantitat de persones que treballen en condicions miserables, teniu coneixement de la quantitat de persones que estan en situació de sobre explotació.

Tan sols podeu veure-ho a la nostra "patètica televisió" quan hi ha un accident greu, sembla ser que si no moren mes d'un nombre determinat de persones, això no es noticia.   Algun cop, podem veure entre anunci i anunci que algun treballador de la construcció ha mort, que algun professional del transport a mort, desprès d'atropellar a una persona i fent molt d'èmfasi en el fet que va donar positiu en el control de alcohol.  No en parlen mai de la situació professional en que viuen els professionals del transport, ni anomenen el fet que la major part estan vivint continues situacions de extorsió en el preu de les càrregues i tampoc surten les situacions de risc en que es veuen implicats diàriament pel mal estat en que es troben les nostres carreteres.

Ens estem acostumant a la mort fàcil, a la normalitat, tenim massa assumit que hi ha persones que han de morir, que han de sofrir i això ens ho estan venent dia a dia, ens ho estan inculcant i el mes trist es que nosaltres ho comprem.   Recordeu els primers dies de la guerra del "Sr. Bush", telenoticies sencers, imatges dels bombardejos, morts i mes morts.   En la actualitat  es possible que hi hagi mes morts que al inici de la guerra i diàriament, però es clar, ja no es noticia i amb senzill "cent morts en un atemptat" es suficient, això ja no produeix vendes, no es productiu i no cal malgastar l`apreciat temps d'emissió.

Estem en un mon incoherent, i el mes perillós es que tots ho estem assumint,  Trobeu lògic que l'aparició d'un tauró a les costes de Tarragona hagi estat  noticia durant una setmana seguida i dia a dia.   Que s'hagin tingut que gastar milers i milers d'euros en intentar salvar-lo, fins i tot autòpsies, investigadors i recursos crec del tot innecessaris,      Que pensaran d'aquest fet els milers i milers de persones que malviuen diàriament en la mes absoluta misèria ?.

Un cop mes, "Senyors" dels mitjans de comunicació, no esteu fent la vostra feina ben feta, ja se que es molt demanar que sigueu tan sols un poc mes coherents,  quan parlem de la "TV Basura", que es ?, existeix alguna que no ho sigui ?.

A mort una persona d'un accident laboral,  jugant al futbol si, però era la seva professió i diàriament podem veure casos d'aquest i amb situacions mes que critiques.  Famílies trencades i econòmicament sense futur sovint per culpa de les males condicions de treball.  

Segueixo repetint-me i y cop mes us demano coherència.   Soc del tot conscient que es tracta d'una utopia, però soc un somiador i tinc l'esperança que algun dia podeu canviar.   Teniu la oportunitat de fer-ho, vosaltres "Senyors" comunicadors, teniu el poder d'arribar a la gent, de fer-nos creure allò que vosaltres, els vostres dirigents i politics voleu, teniu el poder de convertir-nos poc a poc i dia a dia amb essers patètics envaïts pel consumisme, teniu el poder de treure'ns poc a poc la mica de consciencia social que encara ens queda.

Això a la llarga ho pagarem tots, incloent-hi a vosaltres.