Ribera d'Ebre

Contaminació al envasament de Flix

Salta la noticia el 9 de setembre

Confirmada la presència de residus contaminants a l'Ebre (09.09.2004)
El Consell Superior d'Investigacions Científiques i la Universitat Autònoma de Barcelona presenten un informe que certifica l'existència de més de 200.000 tones de residus tòxics al fang del pantà de Flix. Aquesta contaminació, formada per metalls pesats, mercuri i materials radioactius, seria conseqüència dels abocaments fets per l'empresa Erkimia al riu Ebre, i procedirien del procés industrial d'elaboració de fosfat bicàlcic. L'informe és un encàrrec fet fa dos anys pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
 

i jo em pregunto:

Per que s'hagin descobert 200.000 tones de residus tòxics al fang del pantà de Flix, han tingut que passar molts anys i voleu dir-me que ningú ho sabia ?.   Ge particularment crec que s'han tapat masses coses.  Ja al novembre del 2003, un informe del CSIC i la UAB va ser lliurat a la Generalitat sense que la noticia es divulgues i lògicament sense fer res al respecte.  

Com excusa ara diuen que estan intentant cercar si la confederació hidrogràfica de l'Ebre havia fet inspeccions.  Per favor, tots sabem i tot apunta que l'únic responsable dels abocaments es l'empresa Erkimia.

De moment i com a única solució, la Generalitat a demanat mitjançant  el Ministeri de Medi Ambient, una partida de 90 milions d'euros dels fons europeus per realitzar els treballs de neteja.

I no us doneu vergonya ?

Agenda Cultural Ribera d'Ebre

Plantegem les següents objeccions:

1-     La Delegació de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre està convertint la comarca de la Ribera d’Ebre en la receptora de totes les instal·lacions finalistes de residus, així ja ha aprovat una planta d’incineració (gasificació) a Móra la Nova apta per a 20000 tones/any i un nou abocador a Tivissa de 3.223.093 m3, ambdues per eliminar residus en massa perfectament susceptibles de recuperació material i de reciclatge.

2-     La utilització d’abocadors Classe II per a residus municipals sols seria acceptable per aquells municipis que compleixen les previsions en els objectius de separació de residus i  de reciclatge que estableix la Llei de Residus de la Generalitat, la Directiva europea 1999/31, el Real Decreto 1481/2001 i el PROGREMIC de la Generalitat de Catalunya. Aquestes condicions no són acomplertes per la comarca de la Ribera d’Ebre en general però, encara menys pels ajuntaments del Baix Ebre que ara es volen incorporar a l’abocament en massa de residus muncipals en els dipòsits de Tivissa, pel fet de tractar-se de ciutats de més de 10000 habitants, afectades de ple per les obligacions que imposa la Llei de Residus de 1993 quant a la separació i recuperació de la matèria orgànica.

3-     Des del punt de vista del GEPEC, un abocador com el de Tivissa no pot acceptar l’entrada de residus municipals de municipis en els quals no hi ha cap programa de previsió per evitar que la matèria orgànica faci cap als abocadors, tal com estableix la Directiva 199/31, el Real Decreto 1481/2001 i la Llei de Residus de la Generalitat de 1993, ni tampoc de municipis que incompleixin el Programa de Residus Municipals de la Generalitat quant als percentatges exigibles en recuperació de paper, plàstics-envasos i vidre.

4-     La situació en la gestió dels residus de les ciutats del Baix Ebre susceptibles de portar residus a Tivissa, i de la comarca en general, seria la següent, quant als darrers anys de què es disposa de dades públiques (lamentablement no podem facilitar dades de la recollida sel.lectiva del 2002 perquè la Junta de Residus te penjat a la seva web l'informe ple d'errors). Es pot comparar els percentatges de recuperació i els kg/hab dels materials recuperats, amb les tres comarques del Camp de Tarragona, per veure xifres relatives que donen idea de la magnitud de la deixadesa i despreocupació de la comarca del Baix Ebre en gestió de residus:

(Les xifres de Deltebre quant a  13,9 % de RS estan clarament inflades ja que comptabilitzen 131,34 tones de poda i jardinaria en el còmput de Recollida Selectiva total. Aquesta dada no és comptabilitzada per cap altre municipi del Baix Ebre i supera fins i tot la pròpia ciutat de Tarragona. Si es valorés solament el vidre, el paper, els envasos i la matèria orgànica, Deltebre no superaria el 5 % de R.S.)

5-     La Ribera d’Ebre, segon les dades publicades per la Junta de Residus de l’any 2001, feia tan sols una recollida selectiva del 6,26 % del total de residus generat, i el Baix Ebre del 6,65 %, xifres que col·loquen les dues comarques entre les sis últimes en recollida selectiva de tota Catalunya. Una autèntica vergonya!

El fet de facilitar a la comarca del Baix Ebre un abocador sense que hagi complert les prioritats de reducció, recuperació i reciclatge, i sense que ni tan sols hagi establert un programa de compromís amb terminis concrets i amb objectius creïbles, només suposarà la generalització del frau als objectius de les lleis quant a la gestió correcta de residus, tal com està passant fins ara.

6-     En la proposta de resolució del futur abocador de Tivissa es justificava tan sols l’abocament en el dipòsit de “residus de procedència municipal els quals amb la implantació de la recollida selectiva es consideren com a rebuig en la seva totalitat”. Per tant, quedant-nos amb l’esperit de la llei i la lletra tal com parla, no es poden considerar rebuig els residus muncipals que arribin a Tivissa si procedeixen de poblacions en les quals no s’ha desenvolupat de forma generalitzada la separació de la matèria orgànica o en els quals no s’arribi als percentatges de recuperació de materials inorgànics exigits per la Llei d’Envasos i el Programa de Residus Municipals de la Generalitat. En aquest sentit, l’Abocador de Tivissa no hauria de permetre l’entrada de residus dels municipis infractors, i cal dir que Tortosa tracta com a rebuig el 96 % dels seus residus, Deltebre tracta com a rebuig el 84 % dels seus residus, l’Ametlla de Mar tracta com a rebuig el 97 % dels seus residus i la comarca del Baix Ebre en general el 93% dels seus residus, tot això segons dades estadístiques de la Junta de Residus del 2001.

7-     Són Fonaments de Llei a aquestes demandes:

La DIRECTIVA 1999/31:

-Article 6: “Solo se depositen en un vertedero los residuos que hayan sido objeto de tratamiento”

-Article 5: “ Los Estados miembros elaborarán una estrategia nacional para reducir los residuos biodegradables destinados a vertederos..."

així com els “considerants” següents:

-         Considerant 3: “Conviene fomentar la prevención, el reciclado y el aprovechamiento de los residuos, así como la utilitzación de los materiales y de la energía recuperable, con el fin de no malgastar los recursos naturales y de economizar en la utilización de los suelos”.

-         Considerant 8: “Deben reducirse en su caso la cantidad y la peligrosidad de los residuos destinados al vertedero; que habría que facilitar la manipulación de los residuos y aumentar su aprovechamiento...”

-         Considerant 17: “Las medidas adoptadas para reducir el vertido de residuos biodegradables también deberían tener por objeto impulsar la recogida selectiva de residuos biodegradables, la separación en general, la valorización y el reciclado”

8-     El gener del 2000 el GEPEC va efectuar denúncia al Conseller de Medi Ambient contra els ajuntaments de Tortosa i Deltebre, així com altres de les Terres de l’Ebre, pel fet de ser ciutats de més de 5.000 habitants i no efectuar la recollida separada de matèria orgànica tal com estableix la Llei de Residus de Catalunya 6/1993 de 15 de juliol. Tres anys després d’aquesta denúncia (gener de 2003) els ajuntaments denunciats continuen en plena infracció de la llei i la Generalitat, coneixedora dels fets i amb capacitat legal per actuar, sancionar o fins i tot assumir les funcions municipals incorrectes, assumeix una conducta totalment passiva, permetent la il·legalitat flagrant i abstenint-se de tota intervenció.

9-     Cal recordar a la Delegació de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre que el seu Departament està incorrent en irregularitats jurídiques greus sobre la gestió de residus que estan portant a terme els ajuntaments de Tortosa i Deltebre, susceptibles de ser portats a la fiscalia. Esmentem les següents:

a)      El juliol de 1999 era la data límit i improrrogable per instaurar en tots els municipis de més de 5000 habitants la recollida selectiva de matèria orgànica. Des d’aleshores, els ajuntaments de Tortosa i Deltebre –entre altres- estan incomplint la llei amb ple coneixement del seu Departament.

b)      L'article 98 de la Llei de Residus, sobre Incoació estableix:

"-1 Un cop coneguda l'existència d'una possible infracció, l'òrgan competent ha d'acordar d'ofici la incoació de l'expedient sancionador.

-2 L'òrgan competent ha de procedir igualment en virtut d'una denúncia... "

No tenim cap constància que aquest Departament hagi obert expedient sancionador als ajuntaments infractors i per tant ell mateix es converteix en infractor.

c)      L'article 47 de la Llei de Residus estableix:

-1 Per tal d'afavorir la valorització dels residus municipals, els municipis de més de cinc mil habitants de dret, han d'instaurar la recollida selectiva en el servei de gestió dels residus municipals

-2 La recollida selectiva dels residus municipals s'ha d'implantar amb caràcter obligatori pel que fa al lliurament separat al servei de recollida dels residus orgànics.

I en la Disposició Final Cinquena:

La implantació de la recollida selectiva obligatòria fixada per l'article 47, referent als residus municipals, entra en vigor als quatre anys de la promulgació d'aquesta Llei. El Departament de Medi Ambient pot prorrogar aquest termini fins a dos anys més, a petició del municipi o de la comarca, per raons suficientment motivades.

Queda doncs clar que, després de quasi deu anys! d'ésser publicada en el DOGC de 28-7-1993, la Llei de Residus ha estat incomplerta de forma flagrant pels ajuntaments de les Terres de l’Ebre de més de 5000 habitants, entre els quals clamorosament Tortosa i Deltebre, en no disposar dels programes i recursos a què l'obliga la mateixa llei perquè tots els seus ciutadans tinguin el dret i el deure de separar la matèria orgànica en contenidors adequats per a la seva valorització posterior.

d) La Llei no circumscriu ni limita ni atenua l'obligació de l'ajuntament a zones parcials o a establiments concrets, sinó que generalitza l'obligatorietat del lliurament separat de residus orgànics en tot l'àmbit municipal. Així ho especifica l'article 22 de la Llei de Residus:

-1 Els ens locals competents han de garantir el reciclatge i el tractament dels residus municipals que s'originin en l'àmbit de llur jurisdicció.

Per tant, no és excusa el començament de campanyes de recollida en algun barri específic, ja que en deu anys hi ha hagut temps sobrat per estendre les exigències legals a tot l’àmbit jurisdiccional dels muncipis afectats.

e) Considerem que els ajuntaments de Tortosa i Deltebre, per tot l'anteriorment referit, han comès una infracció molt greu, tipificada en l'article 68 d) de la Llei de Residus 6/1993 per incomplir un programa general de la Generalitat de Catalunya de prevenció de les conseqüències negatives que l'activitat de tractament de residus municipals comporta per al medi ambient, ja que abocar residus indiscriminats i sense selecció prèvia està considerat tècnicament i administrativament com la forma de gestionar els residus més inadequada i deficient per al medi ambient, essent penalitzada per la Unió Europea en diverses Directives.

Per tot l'anteriorment exposat SOL·LICITEM:

1- Que es denegui a la comarca del Baix Ebre, i especialment als municipis de Tortosa i Deltebre, permís per portar els residus en massa a l’abocador de Tivissa, mentre no compleixin les exigències legals mínimes respecte a la seva gestió.

2- Que s’estableixi un protocol i un compromís escrit, amb participació almenys dels ajuntaments i Consell Comarcal del Baix Ebre, el Consell Comarcal de la Ribera, l’ajuntament de Tivissa, el Departament de Medi Ambient, el GEPEC-ECOLOGISTES DE CATALUNYA i la Plataforma per la Defensa del patrimoni Natural de la Ribera d'Ebre, en els quals s’estableixin objectius improrrogables i terminis concrets per a la recuperació i el reciclatge de les fraccions valoritzables dels residus del Baix Ebre i de la Ribera d’Ebre.

Mora d'Ebre, a 16 d'agost de 2003