I... desprès, que ?

Ja hem passat les festes Nadalenques, ens ho hem passat d’allò mes be, ja anem farts com a “tossinets”, ja ens han regalat i hem regalat tot allò que a ben segur no ens feia cap falta, els nostres fills ja podran jugar a tot allò que han vist pel televisor i que d’aquí dues setmanes quedaran oblidades per algun reco de casa, i la nostra tarja de crèdit ens recordarà durant uns mesos que tot  ha sigut fantàstic...

Tots hem sigut bons minyons, la majoria ens hem solidaritzat amb alguna de tantes i tantes campanyes, maratons, etc., que totes les organitzacions posen en marxa aprofitant les dades en que a tots sens posa el “coret” d’allò mes tou.

Hem menjat, hem begut, hem xalat fins a quedar com es sol dir "per l’arrastre", provant totes aquelles coses tan absurdes que tan sols ens atrevim a posar a taula un cop l’any.

Durant aquestes festes, hem pogut veure moltes contradiccions, situacions realment surrealistes i a l’hora de gran impacte.   Els senyors de la “tele” son capaços de donar la gran noticia del que ens gastarem els catalans durant aquestes festes i immediatament desprès, informar dels milions de sers humans que moren diàriament al tercer mon, desprès un tall publicitari per continuar amb el bombardeig de joguines, colònies, mòbils, electrodomèstics, etc., etc., etc.

Nosaltres som presa fàcil i ells ho saben.

Jo hem pregunto:   Es necessari que quan un equip de futbol visita als nens d’un hospital, estiguin acompanyats sempre dels mitjans de comunicació ?, perquè ?, si el que realment volen es fer un be als nens i nenes, els únics en saber-ho tenen que ser els nens i ells, crec que no fa cap falta tanta difusió, a no ser que la finalitat sigui un altre...

I els missatges publicitaris, quina vergonya, arriben a tractar-nos com a idiotes, el mes greu de tot es que nosaltres any darrera any i caiem.

Be, desprès d’aquesta petita reflexió, ja hem passat el Nadal, i ara que, no podem deixar que al nostre cor, que les grans multinacionals han sigut capaces de ablanir, s’endureixi en tan sols una setmana, perquè no seguir fent algunes de les bones accions de que hem estat capaços, portar aliments per als mes necessitats,  portar algunes joguines a nens amb malalties cròniques, ajudar als milers de sers humans que viuen al carrer, participar de forma activa amb alguna de tantes organitzacions que necessiten durant tot l’any del nostre ajut, podria fer mes gran la llista, però segur que si analitzes alguna de les accions que tu has fet durant aquest Nadal, trobaràs alguna que pots mantenir durant tot l’any, i si no n’has fet cap, sento llàstima per tu.

Viure es quelcom mes que pensar amb tu mateix, tots formem part de la cadena i el nostre propi egoisme algun dia pot girar-se en contra nostra, cal prendre accions, cal obrir els ulls, cal fer el boicot al tipus de societat que ens volen vendre, tenim que demostrar que som quelcom mes que individus, pensa-hi i treu les teves pròpies conclusions.

Sigues valent.